E ls llibres de l'Óssa Menor ha estat una de les col·leccions indispensables per resseguir la poesia catalana de la segona meitat del segle XX. Vinculada a Edicions Proa des del 1964 i encara en actiu (incorpora sis títols nous cada any), la col·lecció va ser engegada l'any 1949 per Josep Pedreira (1917-2003), un autèntic "milicià de la cultura" que va aconseguir tirar endavant un projecte editorial regular, amb cara i ulls i en català durant els anys més difícils del franquisme. Filòloga i editora, Mireia Sopena s'ha decidit a reivindicar la feina de Pedreira a la monografia Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis , XXXII premi Carles Rahola d'assaig. "Pedreira va ser un home fill de l'època, patriota i bonhomiós -explica Sopena-. Durant els tres anys que m'he dedicat a investigar i escriure el llibre, tothom amb qui he parlat me'n destaca la bondat, cosa sorprenent, perquè autors i editors es barallen força".
Pedreira va escriure poesia i va pintar des de ben jove, però no serien aquests els motius pels quals ara segueix sent un personatge clau en la cultura catalana de la represa: després d'editar Antologia dels fets, les idees i els homes d'Occident , una "de les poques revistes clandestines en català que va aconseguir escapar de la persecució franquista" va fundar Els llibres de l'Óssa Menor l'any 1949 i va impulsar el premi de poesia homònim, que a partir del 1959 passaria a ser el Carles Riba, encara ara un dels més prestigiosos de les lletres catalanes. "Per a Pedreira, la poesia era un bé espiritual -recorda Sopena-. Era per aquest motiu que n'escrivia i que en va publicar una cinquantena de títols. I no només això: mai no va deixar de mantenir correspondència amb poetes i intel·lectuals, i va acollir reunions a casa seva. D'aquells anys em fascina la unitat que hi havia, malgrat les discrepàncies entre cenacles, i també el respecte que es professen els uns als altres: durant la postguerra hi va haver una gran consciència sociocultural".
Un enllaç fonamental
Al catàleg d' Els llibres de l'Óssa Menor hi conviuen poemaris d'autors ja consagrats com Salvador Espriu, Carles Riba o Agustí Bartra amb descobertes com les de Blai Bonet, Miquel Martí i Pol i Joan Perucho, noms que amb els anys ocuparien llocs destacats en el panorama poètic català: "Pedreira va ser l'enllaç entre la generació de Riba i una de més jove -diu Sopena-. La seva curiositat incorregible el va fer interessar per la poesia més jove, i la collita que en va treure va valer molt la pena".