Josep Obiols: la vocació pública d’un artista prolífic i polifacètic

BarcelonaEl cartell que el dibuixant Josep Obiols (1894-1967) va fer l’any 1922 per a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana és una de les seves obres més conegudes i, malauradament, es manté vigent gairebé un segle després. ¿Als responsables de l’entitat, els va agradar la seva proposta? ¿Van demanar que hi fes algun canvi? La carta sobre aquest treball que l’associació va enviar a Obiols forma part dels fons que els seus hereus han donat a la Biblioteca de Catalunya: un cop estiguin enllestides la catalogació i la digitalització dels fons, estarà disponible per als investigadors. Però l’acte amb què es va oficialitzar la donació, celebrat ahir a la Biblioteca de Catalunya, incloïa una petita selecció del fons i s’hi podia veure aquest escrit, que tot i ser un document oficial traspua entusiasme: “Tenint en compte l’informe favorable de les Comissions Editorial i Foment reunides, va prendre l’acord d’acceptar amb veritable satisfacció el Cartell de propaganda, del qual vós ne sou autor”.

“Josep Obiols va ser producte i actor d’un moment cultural i polític de Catalunya”, va dir el fill del dibuixant, Raimon Obiols. La contribució que va fer al Noucentisme va ser molt àmplia i polièdrica: va des de la miniatura dels logotips de la col·lecció Biblioteca a Tot Vent de l’editorial Proa i el de la col·lecció Els Nostres Clàssics de l’editorial Barcino fins a les pintures murals que va fer per a la capella de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, el Grup Escolar Poble Nou i el Palau Nacional, passant per les col·laboracions en publicacions com El Borinot, Cartipàs Català, Les Lectures d’Infants, D’ací d’Allà, l’ Auca del noi català, antifeixista i humà, publicada durant la Guerra Civil, i llibres com El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. “Teníem obres d’Obiols, sobretot estampes dels anys 40 i 50, però no una col·lecció d’aquesta magnitud. És un referent, i les seves imatges van il·lustrar tota una generació”, va dir la directora de la Biblioteca Nacional de Catalunya, Eugènia Serra.

Els dissenys i els dibuixos íntims

Els fons que han ingressat a la Biblioteca de Catalunya corresponen sobretot als projectes editorials que va abordar al llarg de la seva trajectòria: inclouen 20 ex-libris i estampes xilogràfiques; una dotzena de retrats, de personalitats com Tomàs Garcés, Josep Maria López-Picó i Carles Riba; 500 dibuixos, entre cobertes, marques d’editor, capçaleres de revistes i altres projectes, i 40 llibretes d’artista amb dibuixos acadèmics i apunts. “Aquests quaderns ens permeten veure com era el seu procés creatiu, com va anar agafant el seu estil”, va explicar Serra, que, consensuarà amb els hereus com difondre el seu llegat: “Probablement organitzarem una exposició, dins la línia de les del gabinet d’arts gràfiques de la Biblioteca”, va avançar la directora. Serra també va subratllar la importància de la relació del fons Obiols amb els de la mateixa època que ja estaven a disposició de la Biblioteca: “Aquests materials tenen un valor intrínsec, però també per com encaixen amb els d’altres creadors dels anys 20 i 30”. A més del material gràfic, la donació inclou la correspondència d’Obiols, la majoria de la qual és inèdita, amb un centenar d’escriptors, artistes i institucions, entre les quals hi ha Francesca Bonnemaison, J.V. Foix, Tomàs Garcés, la Generalitat de Catalunya, els editors Gili, la Institució de les Lletres Catalanes, Fèlix Millet, Xavier Nogués, Lluís Plandiura, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila, Joan Salvat-Papasseit i Joaquim Torres-García. Aquestes cartes, com va subratllar Eugènia Serra, “són una mostra de la societat del moment”. “A més, una altra vegada es tornen a creuar amb els nostres fons: conservem les cartes de Jordi Rubió i Balaguer, exdirector de la Biblioteca de Catalunya, i de Tomàs Garcés, així que amb les d’Obiols tenim l’anada i la tornada”, va dir.

“Josep Obiols representa un moment en què el país s’estava construint i hi havia una gran efervescència col·lectiva. Era un home molt curiós amb les tècniques artístiques: es va formar en la xilografia i va aprendre la tècnica del fresc amb Joaquim Torres-García. Va començar a treballar amb el moblista Badrinas fent anuncis publicitaris i va acabar dissenyant marqueteries”, va recordar la néta de l’artista, Isabel Obiols.