L'Ajuntament de Barcelona atorgarà la Medalla d'Or al Mèrit Artístic a Josep Maria Subirachs

BarcelonaEl Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest matí atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Artístic a l'escultor i pintor Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927) "pel conjunt de la seva obra de gran projecció internacional, que representa el trànsit de la figuració i el noucentisme als nous llenguatges de l'avantguarda; esdevenint el primer artista que situa l'escultura abstracta a l'espai públic de la nostra ciutat, alhora que culmina en la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona", segons ha informat l'ICUB en un comunicat. Davant aquesta decisió, el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana ha destacat: "el geni i la personalitat de Subirachs són rars en el panorama de l'art i és bo reconèixer el geni i el talent allà on es troba, molt més enllà dels cànons artístics o culturals en voga". I ha afegit que "avui saldem un deute que la ciutat tenia amb l'artista al reconèixer la contribució de Subirachs a la projecció internacional de Barcelona, i ben especialment a l'esplendor de l'art contemporani català".

Subirachs és sobretot conegut per la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Subirachs ha dedicat gairebé vint anys al conjunt, entre el 1987 i el 2005, que es pot considerar la síntesi i culminació de la seva carrera escultòrica. En total, Subirachs ha realitzat més d'un centenar de figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze. A més de l'escultura, Subirachs també ha conrea la pintura, el dibuix, l'obra gràfica, el tapís, la il·lustració de llibres, l'encunyació de medalles i el disseny de joies i d'elements utilitaris.

De l'aprenent d'escultor a creador avantguardista

Fill d'una família de classe obrera establerta al barri del Poblenou, Josep Maria Subirachs i Sitjar va començar a treballar al taller d'un daurador aficionat a l'escultura amb catorze anys . Del 1942 al 1947 fa d'aprenent de l'escultor d'Enric Monjo, al taller del qual adquireix coneixements tècnics. Però qui exerceix sobre ell un profund mestratge és, en realitat, Enric Casanovas amb qui treballa durant un període breu. La influència de Casanovas és palesa en les obres primerenques del jove escultor, encara que l'estilització de les figures que mostra en la seva primera exposició individual, celebrada el 1948 a Barcelona, ja apunta trets de la seva etapa expressionista. El 1950 Subirachs funda, amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira, el grup Postectura, que es presenta amb una exposició i un manifest a les Galeries Laietanes de Barcelona. L'any següent, el Cercle Maillol de l'Institut Francès li concedeix una beca per ampliar estudis a París, on pren contacte amb les darreres avantguardes europees i s'entusiasma quan descobreix l'obra de l'escultor britànic Henry Moore.

D'altra banda, la seva participació en el II Saló d'Octubre, celebrat a Barcelona el 1949, li serveix per obtenir el reconeixement públic. És precisament al Saló d'Octubre on el pintor belga Luc Peire descobreix i s'interessa per l'obra de Subirachs, i el convida a traslladar-se a Bèlgica, on viu i treballa del 1954 al 1956, i exposa sol i en grup a Brussel·les, Bruges, Knokke i a la Biennal d'Anvers del 1955. És a partir d'aquest moment, quan percep que té possibilitats de poder viure de la seva obra, que es converteix en un escultor professional. De l'expressionisme deriva cap a l'abstracció, en un procés cap a un estil personal que, cap al final dels anys cinquanta, el porta a interessar-se pel ferro. A la mateixa època treballa amb altres materials —pedra, bronze, coure, formigó, fibrociment, gres, fusta—, tractant de ressaltar de cadascun les qualitats plàstiques dels seus variats colors, estructures i textures.

Entre el 1957 i el 1960 Subirachs inicia la seva aportació en el camp de l'escultura pública. Concretament, el 1957 s'instal·la Forma 212, la primera obra abstracta emplaçada en un espai públic de Barcelona; l'any següent es col·loca a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona el relleu realitzat en col·laboració amb el ceramista Antoni Cumella Les Taules de la Llei i el 1960 provoca apassionades polèmiques amb l'obra Evocació marinera, situada al barri de la Barceloneta. Durant el mateix període treballa al santuari de la Virgen del Camino, inaugurat el 1961 a Lleó, on fa les tretze monumentals figures de bronze de la façana, quatre portes també de bronze i diversos elements per a l'interior del temple. Aquest conjunt monumental, culminació de l'etapa expressionista de l'escultor, ha estat considerat una fita en la renovació artística espanyola del segle XX.