El Museu de Montserrat repassa la trajectòria de Subirachs amb una mostra antològica
Destaca un conjunt d'escultures femenines de l'artista barceloní, que va morir el passat 7 d'abril a l'edat de 87 anys
MontserratL'espai d'art Pere Pruna del Museu de Montserrat acull una mostra antològica de Josep Maria Subirachs (1927–2014) amb una trentena d'escultures que ofereixen una visió representativa de les diferents etapes creatives de l'artista barceloní.
L'exposició, que es podrà veure fins a la tardor, conté un petit conjunt de figures femenines que respiren les influències noucentistes dels anys quaranta i cinquanta. Segons ha explicat el director del Museu, el pare Josep de Calassanç Laplana, "la masculinitat, però sobretot la feminitat, tenen un paper molt important en l'obra de Subirachs, ja que per ell tot el cosmos es redueix en el cos i la ment humana i juga molt amb el cos de la dona".
Sota el títol de 'Subirachs escultor, obra selecta', l'exposició ofereix una visió representativa de les diverses etapes de l'itinerari creatiu de l'artista. "Comença amb el Mediterranisme de finals dels anys quaranta i cinquanta, passa per l'expressionisme més vital, després es va estilitzant fins arribar a les expressions molt més estilitzades i gestuals, fins a la redescoberta del classicisme i el retorn a la figuració", segons explica Calassanç.
Connexió amb la mitologia clàssica
Laplana ha expressat que la figuració de Subirachs sempre comptava amb "remembrances clàssiques i, sobretot, amb el concepte platònic de buscar els busts, les esferes i el simbolisme dels volums que intenta connectar-los a la mitologia clàssica". Tot i aquesta evolució, Laplana ha destacat que l'artista "no és un home de trencaments profunds" i "sempre hi ha una continuïtat". A més, el director del Museu de Montserrat ha apuntat que Subirachs era un home "de recerca contínua" i es veu que "no és una persona banal que únicament intenta vendre o agradar".
L'exposició també conté un petit conjunt de figures femenines que respiren les influències noucentistes dels anys quaranta i cinquanta.
L'obra de Subirachs és força present a Montserrat. Al llarg de la seva vida, l'artista va realitzar diversos treballs per al Monestir benedictí. La primera va ser la Creu de Sant Miquel (1962), seguida de l'efígie de Sant Domènec de Guzmán (1970), el Monument a Ramon Llull (1976), la Capella del Santíssim de la Basílica de Santa Maria (1977), l'estàtua de Sant Jordi (1986) i la imatge de Nostra Senyora de Montserrat (2001). L'any 2013 es van incorporar dos relleus que daten del 1985 al peu de la torre abacial del Monestir que pertanyen al conjunt més característic de l'univers temàtic de Subirachs. Porten per nom Ariadna i Hermes i a través d'elles l'artista explica el seu concepte de l'home.
