Josep Maria Forn: amb les sabates posades
Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, recorda la figura del director de 'La piel quemada'
BarcelonaJosep Maria Forn era història vivent del cinema català. Havia recorregut tots els seus capítols, com a productor assalariat i independent, com a director i guionista, i fins i tot com a director general de Cinematografia per posar ordre a un sector necessitat de la seva experiència. Après l’ofici a les ordres d'Ignasi F. Iquino, va explorar un nou cinema català de caràcter realista quan els vents bufaven a favor de la modernitat de l’Escola de Barcelona. El resultat, La piel quemada –restaurat per la Filmoteca–, és avui un testimoni del xoc entre el boom turístic i l'emigració.
Castigat per la censura per les transgressions de La respuesta, va produir La ciutat cremada i va reivindicar Companys mentre aixoplugava molts joves que van debutar sota la seva marca. Als seus 93 anys ho sabia tot i ens ho va explicar a la sèrie La gran il·lusió, fins que TV3 la va deixar inacabada, just abans de La piel quemada i La ciutat cremada. Ens vam tornar a veure fa un parell de mesos per parlar d’Iquino. El productor li va dir: “Això no és una fàbrica de sabates. Aquí es fan espardenyes”. Forn sempre va dur sabates per caminar amb dignitat pel cinema català.
