Josep Maria Forn: amb les sabates posades

BarcelonaJosep Maria Forn era història vivent del cinema català. Havia recorregut tots els seus capítols, com a productor assalariat i independent, com a director i guionista, i fins i tot com a director general de Cinematografia per posar ordre a un sector necessitat de la seva experiència. Après l’ofici a les ordres d'Ignasi F. Iquino, va explorar un nou cinema català de caràcter realista quan els vents bufaven a favor de la modernitat de l’Escola de Barcelona. El resultat, La piel quemada –restaurat per la Filmoteca–, és avui un testimoni del xoc entre el boom turístic i l'emigració.

Castigat per la censura per les transgressions de La respuesta, va produir La ciutat cremada i va reivindicar Companys mentre aixoplugava molts joves que van debutar sota la seva marca. Als seus 93 anys ho sabia tot i ens ho va explicar a la sèrie La gran il·lusió, fins que TV3 la va deixar inacabada, just abans de La piel quemada i La ciutat cremada. Ens vam tornar a veure fa un parell de mesos per parlar d’Iquino. El productor li va dir: “Això no és una fàbrica de sabates. Aquí es fan espardenyes”. Forn sempre va dur sabates per caminar amb dignitat pel cinema català.