El film animat sobre Josep Bartolí triomfa als cinemes francesos

BarcelonaEls cinemes francesos pateixen igual que els de qualsevol país la falta de grans estrenes de les majors, però la sequera de blockbusters també està beneficiant indirectament pel·lícules que no solen ser habituals de les primeres posicions de la taquilla. És el cas de Josep, una producció animada que s'acosta a la figura del dibuixant i figurinista Josep Bartolí (1910-1995) i que para especial atenció al seu pas pels camps de refugiats en què el govern francès va confinar en pèssimes condicions els republicans que fugien de Franco al final de la Guerra Civil.

La pel·lícula va arribar als cinemes francesos el 30 de setembre. En només tres dies va atreure més de 60.000 espectadors, es va col·locar a la cinquena posició del rànquing i va recaptar uns 750.000 euros. "És una passada en molts sentits, sobretot perquè la pel·lícula s'ha estrenat en 300 sales i ha tingut una acollida boníssima a la premsa", explica Jordi Oliva, un dels productors de la pel·lícula. "I el comentari més recurrent del públic francès és la sorpresa i la vergonya al descobrir com van maltractar els republicans espanyols exiliats a França. La pel·lícula els posa davant el mirall com es van passar per la pedra la seva famosa fraternité durant l'episodi que ells anomenen La Retirada".

Oliva també està content pels primers premis que ha començat a rebre Josep: el de millor guió i el de votació popular del Festival d'Atenes, i el premi especial del jurat del Festival de Namur, a Bèlgica. "Això ens esperona molt, perquè estem a punt de començar la gira espanyola de festivals, començant per la Seminci de Valladolid, on formem part de la competició oficial", comenta el productor. Josep arribarà als cinemes el 4 de novembre, després de projectar-se al Temporada Alta i en un parell de festivals més que encara no han anunciat la programació.

Josep seria la pel·lícula catalana de més èxit de l'any si no fos per un petit detall: la producció no ha pogut obtenir la nacionalitat espanyola i, per tant, queda automàticament desqualificada per als Gaudí i els Goya. "Ha sigut per una qüestió burocràtica, perquè la reglamentació exigeix formalitzar la coproducció abans de començar a animar i nosaltres ho vam fer després", diu Oliva.