Josefina Castellví i Arcadi Oliveres, premiats amb la Medalla d'Or de la Generalitat

BarcelonaSer pioner en qualsevol branca del coneixement, especialment en la Catalunya que s’anava construint durant la llarga nit del franquisme i els primers anys de la Transició, significava ser el primer i en moltes ocasions, gairebé l’únic. Arcadi Oliveres (1945-2021) ho va ser acadèmicament en el relliscós territori de l’economia social, en què va obtenir reconeixement internacional. Josefina Castellví (1935) –o Pepita, com la coneixien molts– ho va ser com a científica en l’àmbit de les ciències marines i els estudis antàrtics. Tots dos rebran la Medalla d’Or de la Generalitat per la seva trajectòria acadèmica i social. Oliveres, a títol pòstum.

Castellví (Barcelona, 1935), de caràcter fort i visionària, ja es va decantar durant els seus anys de formació (a la Universitat de Barcelona i la Sorbona de París) per l’oceanografia en un temps que aquesta disciplina era una raresa. Ni a Catalunya ni a Espanya, a diferència del que passava a França o al Regne Unit, hi havia institucions o equipaments dedicats a aquesta àrea. Els pocs recursos en recerca marina es dedicaven a la pesca. La investigadora va ser pionera en la introducció de la disciplina. I també, de manera molt destacada, dels estudis antàrtics.

El seu interès per l’Antàrtida la va portar a formar part de l’expedició dirigida per Antoni Ballester a l’illa Decepción el 1984, on s’establiria una primera i molt precària base espanyola. Més tard substituiria Ballester –afectat per un ictus– i es convertiria en la primera dona al món que va dirigir una estació permanent al continent glaçat. Del 1988 al 1995 va dirigir la base antàrtica de l’illa Livingstone. Posteriorment passaria per diversos càrrecs del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per acabar la seva carrera com a directora de l’Institut de Ciències del Mar a Barcelona. Entre els seus mèrits científics destaquen els estudis sobre l’adaptació dels éssers vius a ambients extrems.

Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945-2021) va exercir de professor d'economia aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va ser president de Justícia i Pau, entitat orientada a la defensa dels drets humans, la justícia social i la pau. El seu posicionament respecte a la globalització i la despesa militar, a més dels seus treballs acadèmics sobre economia social, el va convertir en referent. El seu activisme en favor del 15-M, del No a la guerra i la democràcia directa van fer més gran la seva figura.

El lliurament de les medalles es farà el 9 de setembre, en el marc dels actes de la Diada. La Medalla d'Or de la Generalitat és la màxima distinció honorífica que lliura el Govern i l'any passat la van rebre el cantautor Lluís Llach i la pedagoga Teresa Codina.