‘Josee, el tigre i els peixos’: ‘anime’ romàntic sobre el desig desbordant d'una noia amb discapacitat

‘Josee, el tigre i els peixos’

(3 estrelles)

Direcció: Kôtarô Tamura. Guió: Sayaka Kuwamura a partir del conte de Seiko Tanabe. 99 min. Japó (2020). Animació. Estrena als cinemes

Quan Seiko Tanabe va publicar el 1984 Josee, el tigre i els peixos va marcar un punt d’inflexió en la literatura japonesa gràcies al retrat de la Kumiko, una jove amb diversitat funcional. Era una qüestió arriscada, ja que aquesta heroïna s’atrevia a desafiar la doble etiqueta de dona discapacitada imposada per la societat. El gest per aconseguir-ho era ben senzill: la Kumiko es canviava el nom per Josee i, així, es transformava en una dona diferent, desbordant de desig. Ple d’imatges mòrbides i voluptuoses, el conte es va convertir en una sensació, fins al punt que l’actual anime de la companyia Bones (My hero academy) dirigit per Kotaro Tamura és ja la seva tercera versió fílmica, la primera en versió animada.

Amb el propòsit de potenciar el to intens i alhora malenconiós propi de l’anime juvenil, sembla raonable que l’imaginari sensual i inquietant del relat original s’hagi rebaixat i substituït per, entre altres coses, innocents motius visuals marítims. Però el resultat d’aquesta operació és certament ambivalent, sobretot en relació amb l’estira-i-arronsa sentimental entre la Josee i el Tsuneo, l'idealitzat cuidador de qui s’ha enamorat. En qualsevol cas, són peatges melodramàtics d’aquest tipus de films i, en aquest sentit, Josee, el tigre i els peixos compleix amb les expectatives. Potser de manera massa funcional, però per moments els pics visuals d’emoció colpeixen fort.