José Menor, al servei de la imaginació

BarcelonaA José Menor (Sabadell, 1977) li agrada la música que “dóna peu a la imaginació del pianista”. I aquesta és precisament una de les virtuts de l’obra d’Hèctor Parra, tal com es podrà comprovar avui dimecres al Petit Palau a partir de les 20.30 h en un recital que forma part del cicle d’intèrprets catalans que programa el Palau de la Música. Menor s’enfrontarà a la integral per a piano de Parra, inclosa l’estrena d’ Una pregunta (a Jaume Plensa), una partitura que “acaba de sortir de la impressora”. És a dir, un viatge que va de les Tres peces per a piano del 1999 fins a les peces inspirades en artistes plàstics.

El repertori del recital permet seguir tant l’evolució com a compositor de Parra com la varietat de registres de Menor. “És veure tota la seva trajectòria per a piano sol des de la meva perspectiva. És molt interessant, perquè pots jugar amb molts estils diferents. La primera peça és dodecafònica i després va cap a la new complexity, però sempre amb la pianística, perquè l’Hèctor és pianista i ve de la tradició pianística del conservatori. De fet, vam estudiar amb la mateixa professora de piano, Maria Jesús Crespo”, recorda Menor.

El sabadellenc i el barceloní comparteixen altres coses. Tots dos estan desenvolupant una carrera internacional, un amb el centre d’operacions a Londres i l’altre a París, i tenen “una confiança mútua” que s’ha traduït en diferents col·laboracions. “ Cos de matèria. Antoni Tàpies ‘in memoriam’ la vaig estrenar jo, i al maig vaig fer un monògrafic de l’Hèctor a Alemanya, al Festival Schwetzinger. I això cada dia va a més”, diu Menor, que al Petit Palau també tocarà la Sonata per a piano, una peça del 2010 especialment complexa i esgotadora, “una obra molt extrema” que posa l’intèrpret al límit. “A la Sonata utilitza molts recursos fora de la tradició, i després la seva obra deriva cap a un estil molt més clar en el sentit expressiu, i molt més directe. M’agrada molt la seva evolució. El fet que les últimes composicions estiguin vinculades a artistes plàstics fa que la música sigui molt visual. M’hi sento identificat de moltes maneres”, explica.

Amant dels contrastos

José Menor, pianista i compositor, va debutar a Carnegie Hall amb 15 anys i als 18 al Palau de la Música com a guanyador del premi El Primer Palau. Des de llavors ha anat consolidant una reputació com a músic atrevit, amant dels contrastos i de l’obra de músics catalans contemporanis Joan Guinjoan i Benet Casablancas. “Em motiven coses diferents. Jo també tinc la meva pròpia evolució. Primer passes per l’època d’agafar obres del repertori estàndard i hi vas col·locant coses més personals intentant fer un balanç. Després em vaig interessar en repertori que no s’hagués fet gaire dins del repertori clàssic i de la música catalana. Vaig estrenar una obra de Benejam que no s’havia tocat mai i vaig descobrir el Concierto fantástico d’Albéniz. I ara estic intentant fer el mateix amb Granados, perquè és un compositor que em motiva molt”, diu Menor, un músic que assegura que cada vegada és “menys clàssic en el sentit estàndard”.

Al pianista sabadellenc li agraden més “els programes contrastats” que els que busquen exclusivament la justificació en un tema. “He arribat a fer programes amb Liszt al costat de Guinjoan, Parra, Granados i alguna obra meva, i ha funcionat molt bé. M’agrada contrastar estils i ficar-hi música contemporània. A la gent li agrada, i això crea més interès en les programacions”, assegura. És aquesta experiència viscuda arreu del món la que li permet dir que a vegades alguns programes “avorreixen, entre cometes, una mica” perquè “volen jugar massa sobre segur”. “A vegades arriscant aconsegueixes més”, conclou.

Entre els projectes de José Menor, que continua buscant temps per compondre, hi ha una gira per la Xina en què segur que tocarà les Goyescas de Granados. “He tocat diverses vegades a la Xina. Allà s’està produint una cosa molt bona: la mitjana d’edat del públic és molt jove i el públic està creixent, que és la tendència oposada a la resta del món on es fa música clàssica de manera regular”, explica Menor.