Jorge Herralde: "Barcelona és la capital editorial indiscutible en llengua castellana del món"

Barcelona“Els premis als editors en realitat els guanyen els autors del seu catàleg –deia ahir Jorge Herralde, fundador i ànima d’Anagrama, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat d’amics, coneguts i admiradors–. Els has intentat publicar de la millor manera possible i els has promocionat de manera incansable. Un últim punt que va inclòs al lot és pasturar el seu ego”. Aquesta va ser una de les úniques notes humorístiques que Herralde va deixar escapar durant el breu discurs de recepció de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona, potser per la solemnitat de l’acte, o en part també a causa de la boira política, que en ple judici al Tribunal Suprem de Madrid entenebria una mica l’ambient. Es trobava a faltar, per exemple, la consellera de Cultura, Laura Borràs, que tenia sessió al Parlament i en lloc seu hi havia enviat el secretari general, Francesc Vilaró.

“Herralde ha contribuït a fer de Barcelona una capital editorial de primer ordre –va recordar l’alcaldessa Ada Colau–. Des del 1969, Anagrama va sacsejar la realitat cultural d’un país atrapat pel franquisme, fent de Barcelona un lloc d’avantguarda i modernitat. Forma part d’una generació, en què també hi havia Esther Tusquets i Carmen Balcells, que va fer de Barcelona una ciutat literària”. “El prestigi d’Herralde no es fa en dos dies. L’esforç de 50 anys ha estat continuat, llarg i pacient, amb la publicació de més de 4.000 llibres. A més de la curiositat de la qual fa bandera, ha estat capaç de combinar olfacte i bon gust”, va afegir el comissionat de Cultura, Joan Subirats.

Jordi Gracia, assagista i professor universitari, va destacar durant la glossa a l’homenatjat que “un dels pilars de la cultura democràtica del país és Anagrama”, abans de mencionar “la connexió del catàleg d’Herralde amb l’Amèrica Llatina”. “En moments en què els populismes tendeixen a fer un ús histriònic de paraules com revolució, ruptura i canvi radical, tendeixo a pensar que les autèntiques revolucions les fan persones com Herralde”, va dir.

L’editor, que es va declarar “aclaparat per tan bones paraules”, va repassar la història de l’editorial al davant d’autors com Pere Gimferrer, Eduardo Mendoza, Rodrigo Fresán i Carme Riera, i una nodrida representació d’editors, agents i llibreters, entre els quals hi havia Núria Cabutí, Pilar Beltran, Ester Pujol, Eugènia Broggi i Miguel Aguilar. “Fa deu anys, quan vam organitzar la festa dels 40 anys d’Anagrama, va quedar clar que Barcelona és la capital editorial indiscutible en llengua castellana del món”, va dir. Deu anys després, la ciutat pot presumir de mantenir el títol. Què passarà, però, en un futur proper? L’advertència d’Herralde va ser subtil, però va ressonar per les quatre parets del Saló de Cent abans de dissoldre’s.