Jordi Savall davant l’‘Oratori de Nadal’ de Bach

BarcelonaL’Oratori de Nadal de Bach és un esdeveniment en si mateix, i ara arriba al Palau de la Música envoltat d’altres esdeveniments. El primer és que Jordi Savall el dirigirà íntegrament: tres cantates aquest dimarts i les altres tres dimecres, els dos dies a les 20 hores. “Fa vint anys ja vaig dirigir-ne les tres últimes cantates”, recorda Savall, que tanmateix no havia tingut l’oportunitat d’enfrontar-se a l’Oratori sencer fins que va rebre la petició del Palau de la Música.

“És una obra meravellosa i serà interessant sentir-la en dos concerts seguits, perquè et dona una visió global de la seva qualitat”, afegeix el mestre, que al Palau liderarà dues de les seves formacions, La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, amb solistes avesats en el repertori barroc i en la llengua alemanya com ara la soprano Katja Stuber, el tenor Martin Platz i el baríton Manuel Walser. “La riquesa del llenguatge musical i vocal de l’Oratori és única, i demana qualitat de dicció i agilitat. Cal tenir una tècnica depurada del Barroc”, adverteix Savall sobre una obra d’innegable esperit nadalenc que Bach va compondre per integrar-la en la litúrgia de Nadal del barri antic de Leipzig el 1734.

També és excepcional que la interpretació de Savall coincideixi amb el 50è aniversari de la primera audició íntegra de l’Oratori a l’Estat, precisament al Palau. “Aleshores es van fer les sis cantates en tres concerts, els dies 22 i 26 de desembre del 1969 i l’1 de gener del 1970, amb l’Orfeó Català dirigit per Lluís Maria Millet”, explica la directora artística adjunta del Palau de la Música, Mercedes Conde.

El llenguatge europeu

“Per què fem l’Oratori de Nadal de Bach? Doncs perquè amb aquesta música ens sentim a casa nostra –diu Savall–. És el llenguatge europeu per excel·lència. Un se sent europeu quan escolta Mozart, Bach o Beethoven. És la nostra llengua, la nostra música. És l’aportació més universal d’Europa”.

Per a Jordi Savall, posar-se davant de partitures com la de l’Oratori també és un pas més en la culminació de la seva trajectòria. Durant molts anys va sentir la responsabilitat d’abordar repertoris de música antiga poc sovintejats, precisament com a reivindicació patrimonial. Per això mateix va esperar uns anys abans de fer “les obres en alemany”, el gran repertori barroc de Bach i Händel. “Ara puc fer pràcticament el que em dona la gana”, diu un músic que en els últims mesos també ha abordat la integral simfònica de Beethoven.