La petita ensopegada de Jordi Savall
El mestre continua amb el cicle de simfonies de Beethoven a L'Auditori
Jordi Savall i Le Concert des Nations
L'Auditori. 7 d'octubre del 2021
El mestre Jordi Savall pot i ha d’estar ben content: aquest 2021 ha celebrat el vuitantè aniversari, el cap li bull de projectes i, tot i l’endarreriment produït per l’aturada de la vida cultural per efectes del covid-19 (que Savall també va patir), ha pogut reprendre la integral de les nou simfonies beethovenianes. Un programa ambiciós, que segueix el curs en paral·lel amb els enregistraments de les obres i que culmina el 15 de desembre al Liceu amb les simfonies Vuitena i Novena.
Els concerts anteriors al de dijous han inclòs les cinc primeres obres del catàleg simfònic de Beethoven. I Savall, davant de Le Concert des Nations, havia ofert lectures trepidants, ben confegides, pulcres i amb acabats perfectes. I aquestes pàgines han estat testimonis d’un reconeixement més que merescut.
Sense que el castell de naips s’hagi esfondrat, s’ha de reconèixer que el concert integrat per les simfonies Sisena i Setena ha estat una petita ensopegada de Savall i dels excel·lents músics que té al davant: la Sisena (Pastoral) va passar sense pena ni glòria, en una versió a la qual li faltava sentit del discurs narratiu i amb algun problema tècnic, com ara l’afinació dubtosa de la secció de vent-fusta. Les coses, però, van anar pitjor en una Setena que demana més profunditat. El segon moviment va ser una mera lectura –va quedar molt millor en el bis– i l’allegro conclusiu va ser erràtic. Hi havia més voluntat d’efectisme que de concepte i la seva execució no va permetre gaudir de les textures sonores de cadascuna de les seccions, perquè Savall va optar per una versió ben poc transparent. I si bé molts moments del primer moviment van permetre gaudir d’una corda ben empastada i d’uns metalls brillants, el tercer va tornar a tenir problemes d’afinació en la secció de fusta.
El públic assistent va ovacionar dempeus els músics de Le Concert des Nations i Jordi Savall. I és que és fàcil entusiasmar amb el discurs beethovenià i amb el carisma del mestre igualadí. Però el cert és que les coses no van anar com molts hauríem volgut. Llàstima. En tot cas, segur que les coses aniran molt millor el 15 de desembre al Liceu. Serem allà.
