Jordi Palou-Loverdos: “Hi ha hagut polítics de CiU que volien fer desaparèixer el Memorial”

BarcelonaL’advocat Jordi Palou-Loverdos va deixar la direcció del Memorial Democràtic el dia 15 de març. Nomenat director el desembre del 2011, poc temps després de l’arribada de CiU al govern de la Generalitat, marxa amb una sensació agredolça. El Memorial va néixer el 2007, sota el govern tripartit, amb objectius ambiciosos: sistematitzar tota la informació disponible sobre la resistència antifranquista, dur a terme noves investigacions històriques i reivindicar els valors dels que van lluitar contra el feixisme. Però al llarg de nou anys d’existència, ha vist limitades les seves competències i ha perdut continguts i visibilitat. El periodista Plàcid Garcia-Planas ha rellevat Palou-Loverdos.

Quan va ser nomenat director del Memorial quin va ser l’encàrrec que va rebre?

Va ser l’aleshores vicepresidenta, Joana Ortega, qui va pensar en mi. Només havia tingut una reunió prèvia amb ella quan representava la Generalitat en el procés de justícia universal de les víctimes catalanes de Ruanda. Al principi hi havia qui recelava de la decisió perquè jo no era historiador, però altres ho veien positiu perquè no estava casat amb cap sector historicista. No tinc coneixements especialitzats en història i, per tant, no he orientat la institució en la investigació. El meu coneixement està especialitzat a reorientar polítiques públiques que serveixin per a la reconciliació.

El 2011, amb el canvi de govern, es va defensar la reorientació del Memorial.

No vaig rebre cap indicació política. Potser perquè no sóc membre de cap partit polític. Sí que em van dir que estaria bé que hi hagués una altra percepció, que tothom es pogués sentir més inclòs. La idea de Joan Saura [conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat durant el tripartit] era crear una institució permanent i buidar de competències la subdirecció general de Memòria, Pau i Drets Humans. Això no es va fer, o no es va voler fer, o no es va poder culminar. Entre altres coses, el Memorial Democràtic no pot atorgar subvencions, s’ha de limitar a executar les polítiques públiques del Govern. O més ben dit, en lloc d’executar, ha d’impulsar, perquè el Govern no impulsa cap iniciativa. I impulsar amb una retallada del 60% és complex. El pressupost el 2015 era d’1,4 milions d’euros. El 2010 era de 3,7 milions.

Quan va ser nomenat director, el Memorial havia patit un viacrucis: retallades, acomiadaments, tancament de la seu...

Ho explico a la carta de comiat. Vaig arribar a una institució molt jove i en construcció. Sense director feia onze mesos, sense seu institucional, sense estructura, amb reducció dràstica del pressupost, amb moltes iniciatives fèrtils i centrada en qüestions patrimonials i l’externalització de processos. Traspasso una entitat encara molt jove i en construcció, amb seu estable, amb una estructura organitzativa creada i implantada, amb clara vocació pedagògica i centrada en qüestions immaterials, simbòliques i reparatòries, en els drets humans i la dignitat de les persones.

Entitats i víctimes del franquisme també reivindiquen l’obertura de fosses comunes, l’actualització del mapa de fosses, un banc d’ADN...

Tot això és competència de la Direcció General de Relacions Institucionals, desgraciadament. El Memorial pot fer sessions, exposicions, difusió... Però la recerca, la dignificació de fosses i la gestió depenen de la Direcció General. Hi ha molta confusió en aquest aspecte.

Sense totes aquestes funcions, el Memorial és una institució molt limitada.

Hem fet, però, moltes coses. Vam instaurar el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista; hem fet exposicions; hem creat una memoteca que obrirà a l’estiu, una biblioteca especialitzada en memòria amb 8.000 volums, bases de dades...

Per què creu que el Memorial ha anat perdent competències?

Amb un 60% menys de pressupost es poden fer moltes menys coses visibles. Els formats d’exposició eren molt austers. Aquest any, la primera exposició que s’ha pogut fer al Memorial [ Franco, neutral? ] té una presentació diferent perquè s’ha pogut fer a la nova seu.

¿Darrere les retallades hi havia motivacions polítiques?

El PP i Ciutadans van demanar públicament la desaparició del Memorial. En aquests quatre anys, des de dins i des de fora, s’ha intentat fer desaparèixer el Memorial. També hi ha hagut polítics de CiU que el volien fer desaparèixer. Si la vicepresidenta s’hagués doblegat a les pressions internes, aquesta institució no existiria. Des de la Direcció General de Relacions Institucionals se’ns ha limitat molt. Moltes iniciatives han quedat encallades o han mort. És un problema estructural.