Jordi Nadal, un gran historiador català

Jordi Nadal ha estat un dels historiadors catalans més rellevants i més influents del darrer mig segle. Durant quasi cinc dècades es va dedicar amb passió a l’ensenyament de la historia econòmica a les universitats de Barcelona (1952-1968), València (1968-1970), Autònoma (1970-1981), de nou Barcelona (1981-1999), i finalment fou catedràtic emèrit a la Pompeu Fabra. Va estar fortament influït pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, un home que, com ell mateix reconeixia, produïa un “impacte magnètic". "Sense les classes de Vicens, jo no hauria estat historiador”, deia. Nadal s’implicarà ben aviat en l’ambiciosa proposta del seu mestre de posar al dia la ciència històrica en aquest país, de renovar-la i de vincular-la als més dinàmics i renovadors corrents historiogràfics internacionals.

L’any 1975 Nadal publicà El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913, una obra provocadora i innovadora, que va commoure el món historiogràfic hispànic i mundial. S’hi analitzava amb un rigor i una informació sorprenent, amb un arsenal de dades fins llavors desconegudes, com i per què es va frustrar el procés històric perquè Espanya seguís un model econòmic similar al d’altres països d’Europa Occidental. Nadal va explicar amb rigor com les motivacions polítiques van ser més decisives que no pas les estrictament econòmiques a l'hora de provocar aquesta frustració. Així, la consolidació d’un “model econòmic espanyol”, malgrat l’especificitat industrial catalana, seria, de fet, el resultat lògic de no haver pogut endegar una via més “europea”.

Igualment, Nadal va mostrar un interès especial per explicar els perquès dels enormes desequilibris que hom podia trobar en el model de creixement capitalista espanyol durant la primera industrialització i es va esforçar per presentar i fer reflexionar sobre les causes de la desindustrialització del sud d’Espanya, o per què Andalusia no es va industrialitzar al segle XIX. En paraules del seu col·lega i amic Josep Fontana, “Nadal va haver de començar gairebé de zero i, en condicions prou difícils, va posar els fonaments del que avui és un camp d’estudis que compta amb una prou àmplia bibliografia, però que potser no hauria assolit els mateixos resultats de no haver pogut comptar des dels inicis amb un enfocament adequat i amb unes aportacions de tanta qualitat com les que va realitzar Jordi Nadal”. Nadal ha estat, de fet, el pioner i quasi el fundador dels estudis d’història sobre la industrialització espanyola.

Durant quaranta anys, Jordi Nadal es va esforçar, amb diferents investigacions al voltant de la implantació del sistema capitalista a Espanya, per oferir un conjunt d’arguments convincents per explicar com va ser que la implantació d’un model de desenvolupament econòmic i social més avançat i més modern a Catalunya que a la resta de l’Estat es va veure hipotecada, ja des de mitjans del segle XIX, per les pors polítiques de les classes dirigents espanyoles. Segons Nadal, per a les elits dominants espanyoles, tant les polítiques com les econòmiques, la defensa dels seus interessos sempre va ser més forta que la voluntat de construir una societat més avançada. Les obres de Nadal ens han servit, així, per explicar els orígens i els camins que ens han dut a molts dels problemes actuals.

El seu compromís amb la professió, amb la tasca de l’historiador, va ser sempre manifest: “El conreu professional de la història –va escriure– només es justifica quan s’accepta la seva funció social, consistent a aclarir el terreny per tal que les armes de la raó puguin combatre eficaçment els prejudicis, la irracionalitat i la injustícia que dominen en les relacions humanes”. Per tot això no ha d’estranyar que Jordi Nadal hagi tingut una influencia decisiva en els estudis universitaris d’història econòmica i que hagi deixat la seva gran petjada en la constitució de diferents equips d’historiadors que avui se senten amb orgull col·laboradors i seguidors seus. Va dirigir importants grups d’investigació sobre la industrialització espanyola (atles, sectors, territoris, etc) i darrerament va publicar una esplèndida història de la Hispano Suiza.

Home de personalitat forta, sempre va manifestar posseir un esperit crític i un pensament independent, que el portava a dir el que pensava amb una sinceritat rotunda, a cops a contracorrent. Els qui el vam conèixer, però, sabem que darrere del seu posat sever i exigent hi havia una persona de fàcil accés, amb actituds desinteressades i generoses. La seva integritat professional era a prova de bomba i sempre va mostrar una catalanitat ferma i gens exhibicionista.