Cultura08/03/2019

Jordi Font, fins ara director del Museu Memorial de l'Exili, és el nou responsable del Memorial Democràtic

Font substitueix el periodista Plàcid Garcia-Planas que va deixar el càrrec el desembre

Sílvia Marimon
i Sílvia Marimon

BarcelonaL'historiador Jordi Font serà el nou director del Memorial Democràtic. Font dirigia des del 2008 el Museu Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera. Des del MUME, al llarg de tots aquests anys, ha estat el responsable de diverses investigacions, estudis i exposicions relacionades amb la memòria i l'exili i també a l'entorn del filòsof Walter Benjamin.

Abans de dirigir el MUME, Font va estar vinculat sobretot a la gestió cultural. Va ser codirector artístic d'Espais d'Art Contemporani-Fundació Espais Girona (1994-2007) i cap de redacció de la revista d'art i cultura 'Papers d'Art' (1992-2007). També va ser professor associat al Departament d'Història i Història d'Art de la Universitat de Girona.

Cargando
No hay anuncios

El Memorial Democràtic estava sense director des del passat desembre, quan el periodista Plàcid Garcia-Planas va deixar el càrrec després de tres anys al capdavant de la institució. No era la primera vegada que el Memorial navegava sense direcció. Quan el primer director del vaixell insígnia d'ICV, Miquel Caminal (Barcelona, 1952-2014), va ser destituït pel govern de CiU el 2011, el Memorial va estar un any sense director i envoltat de moltes polèmiques. El 2012, finalment, Jordi Palou-Loverdos va ser nomenat director però les dificultats van continuar. Garcia-Planas va substituir Loverdos el 2016.

Menys pressupost i menys personal

Cargando
No hay anuncios

Amb el temps, el Memorial es va anar buidant de continguts, de pressupost i de personal. Si el 2010 el seu pressupost era de 3.700.000 euros, el juny del 2012 s'havia vist reduït a 1.477.540 euros. Segons la llei del Memorial Democràtic, les seves funcions són "desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l'acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i en concret, del coneixement del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l'exili i la deportació, de l'intent d'eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i les accions de l'antifranquisme i de totes les tradicions de la cultura democràtica, amb la finalitat de donar a conèixer d'una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps present". Actualment només hi ha dos historiadors a la plantilla (formada per una vintena de persones) i es dedica sobretot a les feines de divulgació amb exposicions i publicacions de llibres.

Al llarg d'aquests anys també ha construït un important arxiu d'història oral, que recull memòries polítiques, històries de vida, vivències personals i familiars sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, l'exili, la lluita per les llibertats democràtiques o la Transició espanyola.