Jordi Casanovas posa els límits de l’humor entre l’espasa i la paret

BarcelonaNo hi ha bons i dolents a l’última obra del dramaturg Jordi Casanovas, però sí que hi ha bàndols. I quan s’abaixi el teló planarà entre el públic el dilema de decidir a quin grup pertany cadascú. Alguns es posaran les mans al cap quan sentin fer broma de qüestions tan delicades com la violència masclista, mentre que d’altres se sumaran a la defensa que l’ètica i la moral no han de posar frens al sentit de l’humor. Casanovas volia situar l’espectador davant d’aquesta cruïlla sense que hagués de seguir un camí teòric llarg i feixuc. Per això el dramaturg ha ideat la comèdia negra Mala broma, que avui aterra a la Sala Muntaner i s’hi estarà fins al 6 de maig.

“Vull que, després de l’espectacle, la gent es pregunti quina mena de bromes fan i com això els descriu com a persones”, explica Casanovas, que no vol criminalitzar cap dels tres posicionaments de l’obra perquè són “tres maneres de fer broma i tres sensibilitats diferents”. La primera l’encarna Òscar Muñoz interpretant un periodista fracassat que treballa en un diari a punt de fer fallida. Després de molt de temps distanciats, el periodista es retrobarà amb un amic amb qui feien bromes telefòniques en un programa de ràdio de la facultat. L’home, a qui dona vida Ernest Villegas, s’ha convertit en un humorista d’èxit d’àmbit estatal i té una mirada diferent de la del periodista sobre els acudits. La tercera en discòrdia d’aquest triangle peculiar és Anna Sahun, que interpreta la dona del periodista i que serà víctima d’una juguesca: l’humorista desafiarà el marit a fer-li la broma més bèstia i de més mal gust que us pugueu imaginar.

Dirigit per Marc Angelet, el text utilitza aquest punt de partida per construir un entramat escènic que posa contra les cordes la tolerància d’alguns d’ells. “Els personatges xoquen amb la màxima violència possible i es genera un ambient on el públic es posa constantment en dubte”, apunta Angelet. A través de l’engany inicial dels dos amics, Casanovas juga a difuminar les veritats i les mentides de l’espectacle fins al punt que, durant els assajos, ni els mateixos actors sabien què era broma i què no ho era. “Havia de començar a escriure a l’octubre per arrencar els assajos al novembre, però les circumstàncies polítiques ens van destarotar a tots i no tenia el cap per a l’espectacle -explica Casanovas-. Com que em vaig endarrerir, els donava el text per fascicles”.

“En el fons ens ha anat bé perquè hem construït els personatges realment com si tot fos veritat”, apunta Muñoz. Malgrat que els límits de l’humor vehiculen tot el muntatge, els protagonistes no s’hi aproximen des d’un discurs teòric, sinó a través dels seus conflictes personals. “Es tracten temes tabú, dels quals normalment no es pot parlar”, diu Angelet. Ni ell ni Casanovas gosen concretar els continguts de les bromes “per no fer espòilers innecessaris”, però avancen que a l’obra treuen el cap qüestions relacionades amb “la violència, el masclisme, el terrorisme, les víctimes i els botxins, la política i el periodisme”.

Donald Trump com a inspiració

L’espurna que va encendre la creació de Mala broma sorgeix amb l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. “La seva victòria va provocar que molts humoristes l’intentessin imitar fent acudits racistes o masclistes. Amb l’excusa d’un personatge mesquí, a la televisió es feien bromes que anys enrere eren impensables”, recorda Casanovas. Aquest fenomen porta el dramaturg a reflexionar sobre “el fet que un acudit racista implica normalitzar una realitat racista” i a analitzar les bromes que es fan “des de dalt cap a baix, és a dir, des del poder cap al poble”. L’impacte de Trump en l’univers bromista també és el detonant per posar damunt la taula “el recorregut que ha seguit la nostra idea de l’humor”, destaca Villegas.

De la mateixa manera que l’obra vol remoure el públic, també provoca un exercici introspectiu als protagonistes a través de les bromes. “S’acaben tirant els plats pel cap. Els personatges descobreixen coses de la seva personalitat i tot acaba sobre la taula”, assenyala Villegas. Tant la inspiració a partir de l’elecció de Trump com el context de la història fan que el text estigui fortament arrelat a l’actualitat. És una particularitat present en la dramatúrgia de Casanovas -ja ho va fer amb altres obres com Ruz-Bárcenas - i que continuarà alimentant amb dos muntatges sobre la violència masclista: el dramaturg té entre mans Jauría, basada en el cas de la manada, i Alcàsser, sobre l’assassinat de tres nenes al País Valencià.