Quimi Portet entrevista Jordi Busquets

Q.P. |Tens una formació musical considerable. ¿T'ha servit per funcionar en l'àmbit de la música diguem-ne moderna?

J.B. |La meva formació ha estat majoritàriament autodidacta i inconstitucional. Vaig fer de professor amb documents falsos comprats a un falsificador de Serrateix. Només em faig amb cantautors separatistes, reaccionaris i revolucionaris.

També vas estudiar filologia anglesa. ¿El llenguatge de la guitarra elèctrica s'assembla més a la gramàtica anglesa que a la de qualsevol altra llengua?

En dono fe. La guitarra elèctrica sense la gramàtica anglesa seria una guitarra espanyola. Es veu clarament en la manera que té la guitarra elèctrica de subordinar en els passatges instrumentals, com bé saps.

Darrerament has fet uns quants concerts amb un dit de la mà esquerra enguixat. Potser en la nostra obsessió per no resultar pedants fem les cançons massa fàcils de tocar, no trobes?

Les cançons han de ser boniques i prou bones per poder-les tocar amb un dit trencat, si molt convé. Ara, jo toco amb el dit petit trencat perquè ja no sé què fer perquè les senyoretes es fixin en mi. Vull impressionar i no me'n surto. Estic desesperat.

Vas formar el grup Sapo i vau tenir un èxit increïble. A mi em sembla que com més jove és el públic (i l'artista), és més apassionat i menys torracollons. No enyores aquest públic?

Sí que es troba a faltar una mica aquest públic, i això em fa pensar que no sigui que hi ha un excés de grups torracollons.

Quan miro la pedalera que portes per tocar la guitarra em marejo una mica. ¿De veritat saps per a què serveixen tots aquests pedals multicolors?

Rebosteria elèctrica. Visca l'electricitat.

Hem d'admetre que tens una gràcia especial per al vestuari i la imatge. Els que no la tenim ens preguntem: ¿vas a comprar sol o et deixes aconsellar per alguna senyora?

Hi vaig sol però em fixo molt en el que fan les senyores per tenir pistes.

Explica'ns alguna xafarderia més o menys inconfessable d'algun dels molts artistes que has acompanyat.

El senyor que puja a l'escenari a cantar no és en Quimi. Es diu Chlothar Biermann i és escenògraf. En Quimi el veiem a l'estada de preparació de gira.

I, finalment, una pregunta interessant: quin és el teu color preferit?

Depèn de la guitarra que hagi de tocar.