Jordi Busquets entrevista Quimi Portet

J.B. |Quina feina penses que hauries acabat fent si no haguessis aconseguit enganyar-nos amb això de la música?

Q.P. |No em costa gaire d'imaginar-me com a eficient falsificador de moneda. Si això no fos possible, també m'atrau bastant el clergat, sobretot el catòlic. Però, això sí, de canonge cap amunt i a la seu de Barcelona; res de bisbats de pagès amb les seves pubilles hipersexis i altres temptacions torbadores (canelons, vi bo, caça i pesca…).

Francesc Pujols diu a La tardor barcelonina

En Pere Cardús de Terrassa va escriure a Twitter: "Allò que ens ha permès sobreviure com a poble pot condemnar el procés sobiranista al fracàs: la irreverència amb el poder". Hi estic totalment d'acord, sobretot si ho formulem d'una manera una mica més lírica, com per exemple: "Som una colla de torracollons per exigències del guió".

En les teves gires dels anys 80 i 90, després del concert ¿eres dels de dutxa ràpida a l'hotel, pipí i a dormir o eres més aviat bestiar del tipus sociable i explorador?

Dutxa ràpida a l'hotel, pipí i a dormir. Em guardava la sociabilitat i l'esperit explorador per a les gires dels segles XXI i XXII. Però ha passat el temps i continuo fent el mateix, perquè a mi em sembla que les grans aventures socials i les exploracions se solen gestar a l'hora del vermut; rarament a la nit. A altes hores de la nit, generalment, el personal només s'endú disgustos.

T'agraden les ranxeres?

D'aquest tema se'n cuida l'Albert Pla, jo no m'hi entenc. Si tinc un dubte li demano a ell i accepto les seves respostes com s'accepta un dogma.

Noi, ja menges de tot?

Des que vaig fer la primera comunió he procurat menjar només coses comestibles. Tinc una especial inclinació per les coses que comencen per p , excepte la pinya americana i els periquitos. Tu, Busquets, ets un llepafils, i ho sap tothom.

Algun cop hem anat a caçar bolets plegats i, com a fi de festa, he gaudit del teu espectacular remenat de ceps. ¿Trobes en la cuina el lirisme que exhibeixes en la música?

La cuina em relaxa. En el fons sóc un ciutadà tipus, carn de sondeig, grisalla estadística; una víctima més de les novel·les romàntiques del segle XIX, dels cubalibres de garrafa i dels cinefòrums dels anys 70 i 80. La música, per altra banda, m'excita, i això sol ser nefast per a mi i pitjor per als que m'envolten.