Jordi Bernadó retratarà Barcelona omplint el Liceu amb barcelonins de totes les nacionalitats

BarcelonaEl fotògraf Jordi Bernadó (Lleida, 1966) és conegut sobretot per les seves fotografies d'escenaris urbans i arquitectura, i també ho serà pels retrats: el 26 de juny del 2022 té previst fer un retrat de la "diversitat" de la ciutat de Barcelona, diu, amb les més de 2.000 localitats del Liceu plenes de persones de totes les nacionalitats que viuen a la ciutat. Malgrat que falta més d'un any, ja treballa amb geògrafs per trobar aquestes persones i "il·luminar" al màxim la pluralitat de Barcelona. L'artista va anunciar aquesta idea coincidint amb la presentació de la seva nova exposició a la galeria Senda, Si no, demà, on precisament hi ha retrats i dues vistes de l'interior del Liceu. En una d'aquestes fotografies es poden observar els detalls de la decoració de llotges millor que al natural. Però la fotografia de Bernadó va més enllà del que és estrictament documental i també obre les portes a detalls irònics, com la convivència d'unes partitures de la música de Star Wars amb una altra de Wagner, i posa en relleu l'anacronisme que va comportar reproduir la sala del Liceu com era abans de l'incendi. "Reivindico la lletra petita de la fotografia", diu Bernadó. A l'altra fotografia del Liceu trenca amb la solemnitat d'una escenografia perquè al darrera hi ha una escombra en un racó.

Els retrats que Jordi Bernadó va començar a fer de manera excepcional fa uns quatre anys per a un projecte anomenat ID són molt especials. A l'exposició hi ha els casos de l'advocat i portaveu de Human Rights Watch Reed Brody i la líder indígena Rosario Quispe. El model tria el lloc on vol que li faci el retrat, un indret que defineixi "el seu lloc en el món". Sempre surten d'esquena i Bernadó només en fa una fotografia. Del retrat de Brody, conegut com el Caçadictadors, l'artista diu que el va fer a la casa de Brooklyn on va viure durant l'adolescència i on "va prendre consciència de les injustícies del món". "Sempre es diu que a les meves fotografies no hi ha gent –explica–, tot i que l'absència també és una manera de parlar-ne; però sí que és cert que amb aquest projecte, anomenat ID, m'enfronto al gènere del retrat, potser d'una manera diferent".

La sèrie és composta per catorze retrats, entre els quals també hi ha els del cineasta Woody Allen, el científic Stephen Hawking, el cofundador de la Wikipedia Jimmy Wales, el premi Nobel de literatura Gao Xingjian, l'escriptora Vivian Gornick i la biòloga i biogeògrafa Gretchen Cara Daily. Està previst que tots es puguin veure en una exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya a finals d'any. "Potser durant molt de temps m'he fixat en les esquerdes del món, les absurditats i les equivocacions de l'home, i ara m'estic interessant cada vegada més per reflexionar sobre les certeses de l'home i la natura i plasmar-les". D'una altra banda, els personatges d'aquestes fotografies representen una "exemplaritat" i "la possibilitat de tornar a un cert humanisme" als quals ens podem agafar en uns temps convulsos com els actuals.

Una curiositat 'hot'

Malgrat tot, la fotografia de l'exposició que amaga una història més curiosa, encara que no quedi a la vista del públic, és Sofia (BU 1.2): Bernadó la ver després d'arribar "cansat, sol i trist" a l'habitació d'un hotel modest a la capital búlgara durant un viatge de feina per tots els països de la Unió Europea. Quan feia cinc minuts que hi havia entrat li van passar per sota la porta, per error, una nota en anglès que deia: "Per què ja no m'estimes?" Bernadó no va veure ningú quan va sortir al passadís per descobrir qui havia deixat la nota, en una història misteriosa "d'amor i desamor", i just en el moment que va tancar la porta es va encendre el rètol de la façana amb la paraula Hotel, de la qual ell només veia una part, Hot, que vol dir calent en anglès. "Són com senyals, vivim en un món ple de senyals, però els hem de saber interpretar", conclou.