18. La revenda a la joieria Bauer de Barcelona de joies i diamants espoliats a Anvers

BarcelonaImmediatament després de l’ocupació de Bèlgica, el 28 de maig de 1940, el comandant en cap de la Wehrmacht nazi va designar un home de la seva confiança, anomenat Frensel, com a liquidador de totes les empreses, majoritàriament jueves, que comerciaven amb diamants a través de la societat Antwerp Diamantkontrolle. L’any 1940, només a Anvers hi havia unes 1.200 empreses dedicades al tall de diamant. La Gestapo va detenir tots els comerciants de diamants (tant els jueus com els no jueus) i els va confiscar totes les pedres precioses. Després, tot aquell enorme tresor, majoritàriament diamants tallats, va ser enviat a tercers països, entre ells Espanya, per ser revenuts. Barcelona i Madrid eren les ciutats on es blanquejaven i es revenien aquells diamants; a Barcelona el blanqueig es feia a través de la joieria que Rudolf Bauer tenia al carrer València, 270 bis. Bauer també va participar, cap al final de la guerra, en la transferència de grans fortunes d’Alemanya a Espanya per salvar-les, així, del blocatge de capitals que imposarien els aliats després de la caiguda del nazisme.

Rudolf Bauer Szoumovski havia nascut a Dresden el 22 d’octubre de 1905 i estava casat amb Emma Schwitters, nascuda a Bremen el 12 de maig de 1904. Bauer i Schwitters eren els titulars de la joieria que ocupava els baixos de l’edifici, mentre que ells vivien al principal amb el seu fill Rudolf, nascut a Königswinter el 24 de novembre de 1936. La data i el lloc del naixement del seu fill a Alemanya és interessant perquè vol dir que la família era a Alemanya el 1936 i que, per tant, no va arribar a Barcelona amb el vistiplau de les autoritats franquistes i nazis fins un cop acabada la Guerra Civil.

El gran protector d’aquell negoci tan lucratiu era el cònsol alemany a Barcelona, Friedrich Rueggeberg, que, a més, coordinava i dirigia tres seccions de l’Abwehr barceloní. En ser-ne el director, Rueggeberg tenia relació amb els principals agents alemanys a la ciutat i només rebia ordres del cap del KO (Kriegsorganisation) espanyol, Ernst Kleyenstueber (àlies Arnold Klambe o Klamke). El general Franco va condecorar Rueggeberg amb la Medalla de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, tal com apareix al BOE del 30-9-1941. L’enorme quantitat de dividends que aportava aquell immens negoci per engreixar la corrupció nazi va fer que la joieria es convertís en un veritable niu d’espies que venien a buscar la seva morterada. El contraespionatge francès cita els següents: Urbaneck, Leask, Wendel, Sheksmer, Ladomann, Kaiser, Konnecke i el tinent Thebe.

El 26 d’agost de 1949, el maqui Josep Lluís Facerías, acompanyat d’Antoni Franquesa i tres guerrillers més, van atracar la joieria de Rudolf Bauer i van endur-se'n 500.000 pessetes; però van ser emboscats per la Guàrdia Civil a la frontera i dos dels guerrillers van ser abatuts i el botí va quedar dispers per la muntanya.

Per saber més coses de la revenda de diamants belgues, ‘Affaire 78/44 Frensel, III Diamantzwendel Spanje’

I al capítol 19: "La venda de moneda francesa de Vichy a Barcelona"