'John Wick 3. Parabellum': l'espectacle de la mort ha de continuar (ara amb motoristes ninja)

Direcció: Chad Stahelski. Guió: Derek Kolstad, Shay Hatten, Chris Collins i Marc Abrams. 131 minuts. EUA. Amb Keanu Reeves, Halle Berry, Ian McShane i Laurence Fishburne.

John Wick, un sicari que es va prejubilar per amor, ha matat molta gent des que va decidir venjar-se d'un mafiós que va robar-li el cotxe i va matar-li el gosset. La seva tercera aventura fílmica d'acció hiperestilitzada reprèn la trama allà on la vam deixar: amb un protagonista abatut i assetjat per l'enorme estructura criminal a la qual havia servit. Després d'una vibrant persecució en un món ple d'assassins a sou, l'antiheroi intenta defensar la seva llibertat d'assassinar qui vulgui.

L'èxit inesperat del 2014 s'ha convertit en una franquícia audiovisual més cara i més influïda per les inèrcies del 'blockbuster' serialitzat. Wick va mutant en un cosí desfermadament homicida de l'Ethan Hunt de 'Missió: impossible', algú que viatja pel món i protagonitza unes coreografies violentes tan vistoses com estrambòtiques (lluitar a lloms d'un cavall, enfrontar-se a ninges...). Algunes seqüències d'acció, com un ferotge enfrontament en què els personatges interpretats per Keanu Reeves i Halle Berry lluiten (juntament amb dos gossos!) contra desenes d'enemics, reprodueixen l'èpica extenuant i eixuta de l'original. Les transicions dramàtiques, però, perden encant. Si les aventures de Wick oscil·laven entre la paròdia i la remitificació del tòpic sicari retirat que acaba apilant cadàvers a contracor, ara s'entreveu el fantasma de la repetició rutinària de fórmules i situacions.