Barcelona¿L’avenç científic es tradueix necessàriament en un avenç de l’ètica i la política? ¿La fe en el progrés ens impedeix veure com reapareixen mals antics que creiem extingits? ¿És possible revertir l’impacte ambiental que ha tingut la tecnologia? A partir de la crítica dels conceptes de progrés i modernitat, el filòsof John Grey posa en qüestió el convenciment de viure en un món cada vegada millor a la conferència Tecnologia, progrés i l’impacte humà sobre la Terra, que ha publicat el CCCB. El cap de setmana vinent (27 i 28 de juny) l’ARA oferirà als lectors aquest controvertit assaig per 6 euros.
John Gray, professor emèrit de pensament europeu de la London School of Economics, és un dels grans polemistes de la filosofia contemporània: “La característica curiosa del segle XX és que l’impuls utòpic va emigrar de l’esquerra a la dreta. Gairebé es pot dir que els únics utopistes supervivents políticament influents són els neoconservadors dels Estats Units”, assegurava. Gray va rebutjar l’aportació de les visions utòpiques (“en política, el resultat dels projectes utòpics és desastrós”) i va centrar la seva argumentació en la crítica a la noció de progrés. “Tant en ciència com en tecnologia hi ha un progrés palpable -afirmava-. Tanmateix, en l’àmbit de l’ètica i la política el progrés en el sentit del pas a pas acumulatiu és un mite”. El filòsof va posar l’esclavitud com a exemple de mals que, un cop vençuts, reapareixen. “Havia sigut abolida, però al segle XX els nazis, l’antiga Unió Soviètica i la Xina van inventar noves formes de servitud”, va argumentar.
Un altre exemple seria la tortura, que Gray ja va profetitzar -abans de la Guerra de l’Iraq- que tornaria, en un article paròdic del 2003, La tortura, una proposta humil, on reivindicava recuperar la pràctica i “cuidar els torturadors, perquè aquests ho havien passat molt malament durant la història de la humanitat”.
Entre les idees més subversives de Gray hi ha la que defensa com, en contra de la creença acceptada des de la Il·lustració, “el coneixement i les tecnologies sempre són ambigus des d’un punt de vista ètic i es poden utilitzar amb intencions tant benèvoles com malèvoles”. El filòsof també carrega contra la “idea repressiva” de la tecnologia dels “pensadors verds” i la que els canvis climàtics produïts pels homes tenen marxa enrere: “Pensar que els humans podem aturar aquests processos és un tipus d’antropocentrisme”, va dir Gray.