John Galliano no recorda els insults racistes i confessa les seves addicions

ParísJohn Galliano es va presentar ahir davant del Tribunal Correccional de París com un modista en rehabilitació i va afirmar que no es recordava dels insults racistes de què se l'acusa, perquè estava sota els efectes de l'alcohol i les pastilles. Galliano, que va ser acomiadat de la Casa Dior al març, va presentar-se amb un guardaespatlles, vestit de negre i visiblement més prim.

"Encara no m'he recuperat, però estic molt millor", afirmava Galliano, que va aprofitar la vista per disculpar-se pels insults proferits als clients del bar La Perle, del barri de Marais de París. També va afirmar que no es reconeixia a sí mateix borratxo i amb actituds racistes.

El modista s'enfronta a una pena de sis mesos de presó –tot i que no té antecedents penals– i una multa de 22.500 euros, una condemna "irrissòria" segons els lletrats de l'acusació. La condemna és més mediàtica que material, com va apuntar el lletrat Yves Beddouk, que representa la dona que acusa el modista d'haver-la anomenat "jueva puta lletja jueva".

Durant el judici, els magistrats i l'acusat van visionar el vídeo en què Galliano deia "adorar" Hitler. "A la gravació veig una persona que necessita ajuda, algú molt vulnerable", va apuntar el dissenyador. Galliano no va parar de repetir que no recorda gairebé res perquè tenia 1,01 mil·ligrams d'alcohol per litre d'aire aspirat, segons l'informe de la policia. A més havia consumit barbitúrics i somnífers per la seva "triple addicció", que l'ha portat a clíniques de desintoxicació d'Arizona i Suïssa. Ell mateix es va definir com un "alcohòlic i addicgte en rehabilitació", com recull Vogue.

El declivi de Galliano va començar el 2007. L'alcohol l'ajudava a soportar la pressió d'haver de presentar col·leccions per Dior i Galliano, la seva pròpia marca, i "la por al fracàs". També s'hi va sumar la mort del seu company Steve Robinson, d'un atac de cor als 38 anys, com va comentar el modista. Aviat també va començar a consumir pastilles. En aquest estat es van produir els aldarulls que no recorda amb nitidesa. "Aquest home –que proclama el seu amor per Hitler en un vídeo– no és John Galliano", afirmava el modista. "Només cal veure el meu treball per comprendre-ho", perquè "tota la meva vida he combatut la intolerància i la discriminació".