Miri el 'Polònia', senyor Fontserè

Senyor Ruiseñor d'Els Joglars.

Al Teatre Apolo fins al 6 de juny.

El teatre d'Els Joglars –la companyia privada més veterana del continent europeu, ens diuen– ha volgut sempre incidir en la realitat social, política i religiosa de la mà de la sàtira. Sovint ho han fet amb esplèndids resultats, com La trilogia de començaments del segle XXI aixecada sobre Dalí, Pla i l’inevitable Ubú /Jordi Pujol. I en totes elles hi havia, a més d’una denúncia dels aspectes més conservadors de l’art, una mirada incisiva i divertida sobre la catalanitat. Però en la nova creació de Ramon Fontserè i companyia això es converteix en una pueril burla de l'independentisme, per excloent i racista, caient en el mateix reduccionisme radical que vol criticar. La voluntat de "reflexionar (?) sobre el Procés" oposant el seu “relat esbiaixat” de Catalunya a la figura del bon vivant Santiago Rusiñol, al qual veuen com un “folgat i judiciós destructor de fanàtics”, esdevé així mateix tant o més esbiaixada que la que puguin tenir alguns sectors arrauxats de l’independentisme, que, com és palès, no és homogeni.

Un relat, el de Fontserè (segurament amb el suport si més no àulic del pare Boadella), que ha fet gira amb èxit per les Espanyes contaminant, si més no, les idees que hi pugui haver sobre el Procés i que a Barcelona de moment, i a la vista de la platea un divendres a la nit, no ha cridat l'atenció de la parròquia a la qual s’adreça. I això malgrat tractar-se d’una proposta interessant des del punt de vista estrictament teatral, perquè exhibeix la qualitat i rigor escènic característics de la companyia, així com una altra exhibició del domini de l'escena de Ramon Fontserè, sens dubte millor actor i director que dramaturg. La menció a la famosa trilogia no és ni molt menys anodina, ja que aquest Ruiseñor piula amb recursos dramatúrgics i de posada en escena d’aquelles tres obres, i en particular de la magnífica La increïble història del Dr. Floit & Mr. Pla, fins al punt de convocar en una curta escena el senyor Ubú en un dels moments, d'altra banda, més divertits de la proposta. Una llàstima, doncs, perquè hi ha prou motius per riure'ns de nosaltres mateixos i de les nostres cuites (miri el Polònia, senyor Fontserè) sense fer estèril propaganda.