Joel Joan, també director teatral
Joel Joan fa el salt a la direcció teatral per la porta gran. Dirigeix i interpreta El nom, un dels últims fenòmens del teatre francès. Jordi Galceran en firma la traducció catalana i l'adaptació.
BARCELONA.L'educació no es compra amb diners ni amb estudis. Malauradament no cal anar al teatre per adonar-se'n, però alguns dramaturgs tenen el talent de convertir les disputes de personatges aparentment exquisits en comèdies tan àcides com divertides. Després de les disputes de dos matrimonis per un conflicte infantil a Un déu salvatge , de Yasmina Reza, demà el Teatre Goya Codorniu torna a posar el dit a la nafra en la fragilitat de les amistats i els vincles familiars amb El nom , dels també francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. En aquesta ocasió també torna a haver-hi nens pel mig. El conflicte de l'obra, com ja indica el mateix títol, explota quan el Vicenç, el protagonista, explica quin nom ha decidit posar al seu fill durant un sopar en què, a més de la seva dona, hi la seva germana, el cunyat i un bon amic de la infància.
El director del muntatge, que s'estrenarà oficialment el dia 30, és Joel Joan. Durant la presentació va deixar el polèmic nom de la criatura en el terreny de les incògnites, però el que sí que es pot assegurar és que afronta un bon grapat de reptes: El nom suposa en el seu debut en la direcció teatral; l'obra va ser un fenomen quan es va estrenar a França, el 2010; la versió cinematogràfica, dirigida pels mateixos autors i protagonitzada pels mateixos intèrprets que al teatre, fa poques setmanes que va arribar a les pantalles catalanes, i el creador de Porca misèria també hi actua i es posa dins la pell del protagonista. Joel Joan, que fins ara havia dirigit dues sèries de televisió ( Plats bruts i Porca misèria ) i i dues pel·lícules ( Excuses! i Fènix 11-23 , pendent d'estrena), afirma que s'ha embarcat en aquesta aventura amb il·lusió, ganes i nervis -els autors assistiran a l'estrena- i amb el suport dels quatre intèrprets que l'acompanyen damunt l'escenari: Lluís Villanueva, Xavi Mira, Sandra Monclús i Mireia Piferrer. "El 75% de la feina d'un director és seleccionar bé els actors. L'únic que m'agrada és treballar amb ells, passar de la lletra impresa a l'escenari", diu Joan.
De París a Barcelona
Quan la va llegir, Joel Joan la va trobar "brillant i impossible d'adaptar". El nom és una comèdia urbana molt parisenca, però en un món globalitzat ja no es pot amagar que a París, a Barcelona o a Madrid hi ha personatges semblants i que pateixen els mateixos mals, encara que els intentin amagar sota innombrables capes de maquillatge emocional. "Són uns personatges molt d'aquí, reconeixibles, i els espectadors s'hi poden identificar", diu. Els protagonistes són els típicsprogres intel·lectuals de classe mitjana-alta. I poden recordar els personatges de Yasmina Reza i els de Woody Allen. "L'obra també es fixa en un esnobisme europeu conjuntural que es porta molt", diu el dramaturg Jordi Galceran, l'encarregat de traduir el text al català i anar al moll de l'os dels personatges per portar-los a Barcelona. En aquest viatge l'autor d' El mètode Grönholm ha trobat l'espai per posar en joc la seva creativitat.
"És molt bona, i la dificultat era traslladar aquí una història que sona molt francesa", afirma Galceran. La seva tasca ha consistit a fer genuïnament catalans els jocs de paraules i els gags de l'original. "La decisió de portar l'obra aquí i buscar la genuïnitat et dóna espai per inventar. Amb una adaptació faig el que voldria que em fessin a mi. Em costa molt canviar alguna cosa i només ho faig quan no hi ha més remei. Si hi ha un gag que és espectacular en francès, ha de ser espectacular en l'adaptació, encara que no sigui literal", comenta. A més de la catalana, també n'ha fet la versió castellana, tot i que encara no hi ha tancades funcions en altres llocs de l'Estat.
La profunditat de la comèdia
A Barcelona l'acció d' El nom ,que es desenvolupa en temps real, està situada en un pis del Born. L'argument "parteix d'una anècdota senzilla per tractar assumptes molt profunds". "Les bones comèdies parlen del mateix que els bons drames, del dolor. Parlen de coses profundes sense ser pretensioses", afirma Galceran.
La decisió sobre el nom del fill que ha pres el Vicenç fa esclatar la relació conflictiva que té amb el seu cunyat, a qui sempre li agrada posar en evidència. L'un és un agent immobiliari sense escrúpols i l'altre un paio acomplexat que amaga les seves mancances darrere els llibres. "Són personatges coberts per una capa d'ironia i de civisme. Són intel·lectuals, i l'obra està plena de referències literàries que també hem portat cap aquí", comenta el dramaturg. A la fi, les màscares cauen, i "la seguretat i les certeses dels personatges es trenquen i es despullen davant els altres d'una manera tràgica". I la víctima de la relació autodestructiva entre els dos acaba sent la Isabel, la germana del Vicenç.