Joe Crepúsculo fa ballar amb filosofia

BarcelonaConceptes de filosofia grega que es poden ballar, reflexions sobre la música, títols polisèmics, hamburgueseries amb piscina i un sentit de l’humor ben singular conviuen a Disco duro (El Volcán, 2017), el nou disc de Joe Crepúsculo, nom artístic de Joël Iriarte (Sant Joan Despí, 1981). “En aquest disc hi ha tot de dualitats: entre l’analògic i el digital, allò vell i allò nou, la gent jove i la gent gran”, diu Crepus sobre el treball que presenta aquest dijous a la sala Apolo (20.30 h) de Barcelona envoltat d’amics.

“Tenia una espina clavada amb Barcelona, perquè mai havia fet un Apolo. I a més m’agradava la idea d’envoltar-me de la gent que estimo”, afegeix. Hi haurà en Tomasito, “l’Iggy Pop de la rumba”; Aaron Rux, amb qui toca habitualment; Sergio Pérez, del projecte Svper, amb qui ha tocat moltes vegades; el duo de hip-hop Diploide; i, com a DJs, Hidrogenesse i el periodista i compositor Luis Troquel. El propòsit del concert és muntar una festa que també serveixi per celebrar el vuitè àlbum de Joe Crepúsculo, un disc que ell mateix reconeix que “no sabia si agradaria a la gent, perquè hi ha idees rares i cançons una mica estranyes”. “Suposo que amb els anys sorgeixen més inseguretats perquè vols fer millor les coses, que els discos sonin millor i cantar millor. En aquest sentit, hi ha hagut una evolució. En els primers discos, cantava sense preocupar-me’n gaire, però ara vull que sigui cada vegada millor”, diu Crepus, instal·lat a Madrid des de fa tres anys.

Tot i l’humor que travessa les cançons, Disco duro inclou reflexions que freguen el pessimisme, com ara el vers “ si los gorriones pudieran también te sacarían los ojos ”, que connecten amb debats filosòfics clàssics. “En aquesta cançó, Un demonio con piel de cordero, capgiro el refrany “ cría cuervos y te sacarán los ojos ” i hi mostro una dualitat que ve del tema anterior, Vamos al bosque. És la dualitat antiga dels grecs entre la llei de l’home i la llei de la natura, la confrontació entre el nomos i la physis. Mirem d’humanitzar els animals, però en realitat són salvatges. Si el pardal pogués, ens menjaria”, explica un músic capaç de referenciar el mite de la caverna de Plató en un context de techno-pop com el de la cançó Como una feria. “Volia fer una balada explicant les fases del mite de la caverna, però ho vaig deixar estar i al final només hi col·loco una frase més senzilla”, reconeix.

Les músiques del canvi

Una de les qüestions que remena Joe Crepúsculo en el nou disc és la seva relació amb la música. “Potser en discos com Baile de magos (2013) tenia ganes d’arribar a la gent més jove, però arriba un moment que t’adones que la teva música l’escolta la gent de la teva generació, perquè hi ha barreres infranquejables. D’això en parlo a Música para adultos, però amb molt d’humor”, explica el músic, que el 2015 va fer la sintonia per a la campanya de Podem i que va provocar una controvèrsia en el partit perquè a Pablo Iglesias no li agradava.

“Estic content d’haver posat el meu granet de sorra en aquell moment, quan es van guanyar els ajuntaments de Madrid i Barcelona, més enllà que agradés a uns i no a uns altres. Has d’acontentar tothom, i quan ho fas amb una cosa tan subjectiva com la música acabes ficant-te en uns merders considerables. Ja saps com funciona la política... Si m’ho proposessin avui no sé què faria”, diu.