Joan Subirats: “Hem de polititzar el debat sobre cultura”

BarcelonaJoan Subirats ja exerceix com a comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Substitueix al capdavant de l’Icub Jaume Collboni, el regidor socialista que havia reemplaçat Berta Sureda quan els comuns van pactar amb el PSC al consistori. Trencat el pacte, la cultura torna a mans del grup d’Ada Colau. “No és una situació gaire normal que en un mandat de quatre anys jo sigui el tercer responsable de Cultura”, va admetre ahir Subirats al Palau de la Virreina durant una roda de premsa en què el van acompanyar Valentí Oviedo, gerent de l’Icub, i Daniel Granados, assessor de Presidència.

Amb Subirats torna la filosofia dels comuns que Sureda no va poder dur a la pràctica per falta de temps, basada en “l’autonomia, la diversitat i la igualtat”. D’aquell període el nou comissionat en valora positivament la descentralització, la nova normativa de la música en directe i la voluntat d’abordar de manera efectiva la precarietat laboral del sector cultural. De l’etapa de Collboni en destaca iniciatives com la política editorial i audiovisual, així com l’impuls a les fàbriques de creació i el programa del districte cultural. “Però són polítiques de govern, no del senyor Collboni”, diu Subirats amb la mateixa rotunditat amb què, tot i reconèixer que no és un expert en polítiques culturals, assegura que “la cultura de l’esdeveniment no deixa llegat” i que, per tant, “no es pot condicionar tota la política cultural als esdeveniments”. Subirats sí que és un expert en polítiques urbanes i socials, i en aquest marc és on vol inserir la cultura “reforçant l’eix cultura-educació-territori” i fugint de l’hegemonia del consum cultural. “Ciutat i cultura no les podem desconnectar. Hem de polititzar el debat sobre cultura”, diu.

Més enllà de plantejaments filosòfics de fons, Subirats entra a l’Icub amb una agenda marcada per casos concrets, com ara la resolució dels concursos per dirigir L’Auditori i el CCCB i tirar endavant la Casa de les Lletres. Però també haurà de gestionar la possible arribada del museu Hermitage al port. “Ens hem de preocupar de la qualitat artística del projecte i de la seva viabilitat financera i econòmica”, diu. És a dir, l’Ajuntament vol que una iniciativa privada d’aquesta mena sigui prou sòlida per no haver de demanar ajuda pública si les coses van mal dades.

Sobre l’habilitació dels pavellons de la Fira Montjuïc com a espais expositius anunciada a l’estiu per Collboni, Subirats reconeix que l’Ajuntament “treballa perquè siguin espais culturals, però el destí final ja es veurà”. “No sé respondre quina és la posició de l’Icub en aquest cas”, diu. No es pronuncia sobre si el MNAC hi tindrà prioritat, però tampoc sobre si han d’acollir exposicions privades de gran format. “No estem en contra de grans exposicions comercials, però no és el punt central de la política cultural. El nostre plantejament no és de grans esdeveniments, però som conscients que cal visibilitzar certs equipaments importants”, explica Subirats, que posa en valor “la innovació i la creativitat” tocant de peus a terra perquè Barcelona no juga en la lliga de “les capitals d’imperi”. “No podem competir amb París, Londres o Madrid en aquest aspecte de dimensió patrimonial”, diu.

Més en sintonia amb l’especificitat barcelonina, Subirats vol tirar endavant un “festival de tardor, una mena de biennal de cultura i pensament”, que lligaria amb un altre sobre “ciència i dona al febrer”. En tots dos casos, implicant equipaments i actors culturals de la ciutat. Un altre propòsit és “augmentar el pressupost de les fàbriques de creació” i enfortir el model de la Fabra i Coats, la joia de la corona del relat cultural dels comuns sobre educació, proximitat, cultura i art “amb una lògica de districte”. També vol recuperar el projecte de la biblioteca provincial. “Seria una oportunitat única per pensar en una biblioteca innovadora”, diu.