BarcelonaJoan Potau, guionista de cinema i televisió premiat amb el Goya el 1992 pel guió d’El rey pasmado, va morir ahir als 69 anys a causa de les complicacions d’una malaltia renal. Havia estat casat amb l’actriu Carme Elias. “El Joan va ser una persona molt estimada en la professió, un home vitalista i polifacètic”, recordava ahir Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema. Nascut a Barcelona el 1945 i format a l’Institut del Teatre, on va estudiar dramatúrgia i direcció escènica, Potau va treballar de jove al teatre amb Mario Gas a l’espai escènic Sala Diana i va escriure guions de còmics, però es va moure principalment en l’àmbit del cinema i la televisió. Va escriure guions per a Gonzalo Suárez ( Epílogo ), José Luis García Berlanga ( Barrios altos ), Manuel Esteban ( Historias de la puta mili ) i Imanol Uribe ( El rey pasmado i Bwana). I per a televisió, guions de sèries com El comisario i Periodistes ; abans, el 1981, va firmar els de Les Guillermines del Rei Salomó per TVE Catalunya.
Com a director va tenir una carrera curta: va debutar el 1999 amb la comèdia No respires: el amor está en el aire, protagonitzada per un Óscar Ladoire perdut a la Barceloneta. Després arribaria San Bernardo (2000) i Manolito Gafotas en ¡Mola ser jefe! (2001). Com a actor es va prodigar en papers secundaris a films com Airbag (era un dels mafiosos), Todos los hombres son iguales, De qué se ríen las mujeres, Belle Époque o les dues adaptacions del Makinavaja d’Ivà al cinema: Makinavaja, el último choriso i Semos peligroso (uséase Makinavaja 2).
El seu últim paper al cinema va ser a Mapa de los sonidos de Tokyo, de la seva amiga Isabel Coixet. El 1998 havia escrit amb ella el guió d’ A los que aman, el tercer film de la directora catalana.
