Joan Pere Viladecans posa imatges als versos de Miquel Martí i Pol

BarcelonaEl sentit de la vista va ser un dels últims refugis vitals de Miquel Martí i Pol. La vista li va permetre seguir connectat amb el món, malgrat els estralls que la malaltia anava provocant en el seu cos. Per això, l’antologia del poeta que Enciclopèdia Catalana acaba de publicar en format de llibre de bibliòfil porta per títol Salveu-me la mirada, citant un dels seus versos. “És un concepte molt important. Quan ja va en cadira de rodes i té dificultats per parlar, la seva percepció del món es produeix a través dels ulls”, afirma l’autor de l’antologia, l’escriptor i editor Àlex Broch. La vista també és imprescindible per a qualsevol artista, i a Salveu-me la mirada Joan Pere Viladecans ha tornat a assumir el repte de convertir en imatges l’univers d’un escriptor, com ja va fer amb els contes d’Edgar Allan Poe i la poesia de Salvador Espriu.

Joan Pere Viladecans va conèixer Martí i Pol fa prop de 40 anys quan va fer una portada per a un dels seus volums, publicat a Llibres del Mall, però quan s’enfronta a un projecte com Salveu-me la mirada, Viladecans s’esforça per començar de zero. “Vaig intentar oblidar que l’havia llegit, tot i que una cosa és llegir per plaer i una altra llegir per extreure el màxim del metabolisme d’un autor”, diu Viladecans. “No el vaig llegir d’una manera cronològica -afegeix-. Vaig anar picant d’una banda i d’una altra i prenent notes, tot i que algunes idees no s’acaben concretant. Quan faig un llibre, com quan munto una exposició, intento donar una visió panoràmica”. L’explicació que l’artista dóna de les seves imatges recorda un procés de destil·lació al final del qual només queda l’essencial: “Més que explicar, es tracta de suggerir, i més que suggerir, emocionar”.

Enciclopèdia Catalana ha fet dues edicions de Salveu-me la mirada : una de 999 exemplars, que té un preu de 2.400 euros, i una altra de col·leccionista de 50 exemplars que en costa 4.900. Joan Pere Viladecans ha realitzat 17 gravats -presentats com a tríptics- que es poden veure en una exposició a la seu de la Diputació de Barcelona fins al 4 de març; un altre gravat, fet a partir d’un retrat fotogràfic de Martí i Pol, i les sobrecobertes dels cinc quaderns en què estan dividits els 130 poemes de l’antologia. Tant en aquestes guardes com als tríptics hi ha una de les troballes d’aquest treball: el rovell. “És un material que m’ha anat bé per representar l’ambient de treball i l’èpica de la fàbrica. També per crear una atmosfera somorta i austera”, explica Viladecans. Els quaderns corresponen, com explica Àlex Broch, que va ser l’editor de Martí i Pol a Edicions 62, a cinc moments en què les vicissituds vitals de Martí i Pol traspuen en la seva poesia: “La poesia de Martí i Pol és plenament autobiogràfica, la majoria dels poemes són literatura del jo, però en el seu cas és molt més accentuat. La seva biografia oscil·la entre el jo i el nosaltres i també hi ha dos grans compromisos: el social i el nacional”.

El camí d’anada i tornada entre l’aspecte individual i el col·lectiu en la vida i la poesia de Martí i Pol està marcat per esdeveniments concrets: “Comença amb una crisi religiosa als anys 50, que és un jo. Després viu el realisme del treball a la fàbrica, que significa una obertura i un compromís de classe. La malaltia torna a ser un replegament, però ell no és un home malalt, és un home que viu la malaltia i supera la condició de la malaltia. Aleshores fa una declaració de vida amb un llibre tan important com Estimada Marta i això coincideix amb els anys 80, la instal·lació de la democràcia i el compromís nacional. Finalment, hi ha l’home madur que fa balanç de la seva vida”, explica Broch. Miquel Martí i Pol és una figura molt estimada i a la seva poesia hi ha un gran afany de transparència i de voler-se comunicar amb el lector. Però això no implica que la feina de Joan Pere Viladecans hagi sigut més senzilla. “He estripat molta obra i n’he descartat molta”, diu l’artista. “La creació sempre funciona per contrapunts -subratlla-, i aquestes obres són més conceptuals i experimentals. Pot semblar senzill, però quan parla de la mort Martí i Pol és molt metafísic”.

Així i tot, algunes de les peces de Viladecans trenquen totes les barreres entre l’obra i l’espectador, com la que inclou diversos panets i una altra que té enganxada una de les capses del medicament contra l’arteriosclerosi que prenia Martí i Pol. Una de les peces que li ha resultat més difícil a l’artista és la titulada Amb vidres a la sang, feta amb un vidre trencat a cops de martell. I una de les més exuberants correspon a Estimada Marta, amb el cos estirat d’una dona fet amb pigments blancs. “Fer aquest llibre m’ha fet reviure unes etapes molt antigues de mi mateix que ara he readaptat”, conclou Viladecans.