Joan Pera: "El Capri és el paradigma de l'humor català"

Joan Pera (1948) s'acosta a l'edat de jubilació i, en canvi, la seva carrera està més viva que mai. El seu últim espectacle ha durat quatre mesos en cartell. En el pròxim, que estrena demà al Teatre Condal, es posa a la pell del mític humorista Joan Capri -amb qui va treballar a la sèrie Doctor Caparrós - per interpretar alguns dels seus monòlegs més populars: El pobre González , Nàufrags , El maniàtic , etc., amb frases tan cèlebres com "L'amor se'n va, però ella es queda".

Diumenge acaba les funcions de Violines y trompetas i demà arrenca Joan Pera Capri .

És que no m'ho he hagut d'estudiar! Els monòlegs del Capri ens els sabem de tota la vida, vam créixer amb ells. Són a la memòria històrica de la gent. Hem fet una selecció dels monòlegs més del moment o dels més significatius, d'entre una quarantena. És una aventura entranyable.

¿Al final de la funció l'identificaran a vostè amb Capri?

És que perquè siguin caprians, els monòlegs han de tenir la seva actitud. Era un home seriós, molt preocupat, molt enfadat, emprenyat, i he agafat aquest aire per explicar El matrimoni o El nàufrag o que es troba com un vell repatani. Jo no sóc un imitador, no en sé, però no puc deixar de dir-los amb el seu estil. Però també hi he posat pinzellades Pera, amb el seu permís.

Una cosa singular de Joan Pera i de Capri és la veu.

Però no teníem la mateixa veu, per constitució. No és tant el timbre de veu com la manera de parlar. Amb Woody Allen també em passa: no té la mateixa veu que jo, però en agafar-li l'actitud fa que sembli que sigui ell. Jo crec que en l'humor bo, i evidentment el del Capri ho era, el més important és que hi hagi un personatge al darrere, si no es queda tot en una colla d'acudits.

Capri no feia gags, feia teatre. Josep Pla deia a l' Homenot que li va dedicar que "és l'únic actor real i autèntic que ha aparegut en el nostre país en els últims 50 anys".

En aquella època el teatre que hi havia a Barcelona era de patacada. I sortia aquell home i transmetia realitat. Això és el que jo he buscat tota la vida, també. Tothom reia, i no feia acudits. Era un gran actor. Això ho sap poca gent: però jo l'he vist a escena plorar, però plorar, quan tocava.

¿L'empremta de Capri ha quedat en humoristes posteriors?

Tots. L'Eugenio va agafar la manera de dir del Capri, i les pauses, que n'era el mestre. L'Eugenio bevia en les pauses, el Capri no, per no gastar. Tots els xòumans de després n'han agafat coses. El Capri és el paradigma de l'humor català. Catalunya és un país de grans actors, però còmics de categoria no n'havíem tingut mai. Surt ell i les generacions posteriors en bevem. El gran humor és el que d'una cosa quotidiana en fa categoria, l'humor que rebaixa el rei... el fa tothom. Imagina't si ha deixat petja que hi ha un polític que parla com ell.

Pujoleja, vol dir?

O Pujol caprieja! No és ben clar si la gent imitava el Capri o el Capri imitava la gent. Perquè era un home que es fixava moltíssim en la vida quotidiana. Vivia al centre, anava a la Boqueria i al Romea, que era un teatre purament popular.

Els monòlegs són dels anys 60.

En va anar traient fins als 80, perquè tenien èxit. Per seleccionar 40 monòlegs els vaig haver d'anar copiant d'oïda, perquè no estaven escrits. M'interessava molt sentir com els interpretava, amb un domini del llenguatge extraordinari.

Com era Capri quan vostè era jovenet i va començar a treballar amb ell?

Ell anava a la seva i et deixava fer. No tenia por que ningú li robés protagonisme ni et demanava un acudit per lluir-se. Estava content de fer riure la gent i que la gent fos feliç amb ell. No reia mai i considerava que no era feliç, però el seu eslògan de vida era fer riure els altres. Tampoc no era un home expressiu ni simpàtic, era un home preocupat i depressiu. No era un home de grans amors però tampoc feia mai cap maldat de res, i això en teatre ja és molt!

Quin remei donaria per a la societat d'avui el doctor Caparrós?

Hi ha un monòleg que he inclòs que diu: "Hem de protestar, hem de cridar, que avui en dia no passa res, no et fiquen a la presó. Avui pots protestar contra el polític, que no et posen a la presó. A ell tampoc, per això".

Va inventar el concepte de català emprenyat .

Li podrien fer un monument com el primer català emprenyat! A més, ell era molt matemàtic, molt garrepa. Les caixes i bancs no haurien tingut res a fer amb el Capri, perquè els perseguia perquè li diguessin on eren 30 cèntims. Ho he vist! No començava la funció fins que el del Central no li deia on els tenia. Jo l'anava a buscar en cotxe al carrer Ferran i em feia passar per la Rambla per assegurar-se que el Central encara era a plaça Catalunya.