Una gran retrospectiva treu a la llum el Miró més compromès

BarcelonaL'exposició més important sobre Joan Miró que s'ha presentat a Espanya en els últims vint anys, i que s'inaugura demà a la Fundació Miró després d'haver rebut 303.000 visitants a la Tate Modern de Londres, posa de manifest el compromís de l'artista amb el seu temps i el seu país.

Tant la directora de la Fundació, Rosa Maria Malet, com un dels comissaris, Matthew Gale, de la Tate Modern, han coincidit avui a ressaltar aquest aspecte d'una mostra que presenta una "panoràmica completa" de l'obra del pintor i que redescobreix facetes seves com "el seu compromís o la seva llibertat, que prevalen sense aturar-se a cap dictat exterior. Joan Miró. L'escala de l'evasió", concebuda pels comissaris de la Tate Modern, Matthew Gale i Marko Daniel, en col·laboració amb Teresa Montaner, conservadora de la Fundació Miró, reuneix més de 170 obres, entre pintures, escultures i obra sobre paper, procedents de col·leccions públiques i privades de tot el món, ubicades de forma cronològica en diferents sales de la institució barcelonina.

L'exposició, amb algunes de les obres més significatives i difícils de reunir del barceloní, també examina moments clau de la seva trajectòria durant la Guerra Civil espanyola, la segona Guerra Mundial o en el seu anomenat "exili interior" durant l'Espanya franquista. Malet entén que el públic es trobarà davant l'obra d'un artista que "sempre ens descobreix alguna cosa nova" i, encara que semblava algú aïllat, "sempre dóna respostes coherents als esdeveniments del seu entorn".

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha opinat, en aquest sentit, que en aquesta exposició queda "profundament remarcat i desxifrat" el seu compromís, a més de reafirmar-se la seva importància artística. "Ja sabíem -ha dit- que Joan Miró és un gran creador, però, a més, va ser un gran demòcrata, un lluitador per la llibertat i un gran catalanista".

El recorregut de l'exposició, que presenta diferències gairebé imperceptibles respecte l'exposició de Londres, s'inicia amb els seus treballs relacionats amb la masia familiar de Mont-roig, com el famós quadre La masia (1921-1922), que va pertànyer a Ernest Hemingway. També s'exhibeix La casa de la palmera, Hort amb ase o Retrat de Vicens Nubiola. La seqüència de "Cap de pagès català" (1924-1925) és una altra de les que s'exhibeixen, igual que La terra llaurada o Paisatge català.

En la part central de l'exposició, el públic podrà contemplar el reflex de la Guerra Civil espanyola en obres com la sèrie de Pintures salvatges o Naturalesa morta de la sabata vella, de 1937, i el gravat Aidez l'Espagne, recpatat per recaptar fons per a la República.

Posteriorment, l'esclat de la Guerra Mundial provoca que treballi en les seves Constel·lacions i en la Sèrie Barcelona, una cinquantena de litografies amb personatges que inclouen ogres i monstres, però, especialment, víctimes innocents dels conflictes bèl·lics. L'antològica no obvia el moment creatiu de l'artista durant els últims anys de la dictadura de Franco, residint a Palma de Mallorca, amb grans pintures monumentals i també mostra el seu interès per la ceràmica i l'escultura.

Impressiona el gran tríptic Blau, de 1961, que va pintar en el lluminós i diàfan taller que li va dissenyar Sert, així com el tríptic Pintura mural per a la cel·la d'un solitari, de 1968. En les últimes sales es pot percebre el que va sentir l'artista davant les revoltes estudiantils d'Europa de 1968 i es reflecteix el seu caràcter sempre favorable a l'experimentació. Obres del període que s'exposen són el tríptic L'esperança del condemnat a mort, de 1974, la sèrie de les Teles cremades" o el subjugador tríptic dels Focs artificials. L'exposició, que es podrà visitar fins al 18 de març de 2012, viatjarà al maig fins a la National Gallery of Art de Washington. Com activitats complementàries unes jornades acadèmiques i un itinerari per la Barcelona de l'artista, i coincidint amb l'exposició, el Museu d'Història de Catalunya presentarà l'exposició Joan Miró. Cartells d'un temps, d'un país.