Joan Miquel Oliver llança el primer single del nou disc, 'Flors de Cactus'

BarcelonaAquest dilluns Joan Miquel Oliver ha llançat a les xarxes 'Flors de cactus' (escolta'n un fragment aquí o a Spotify), el single del seu nou disc, 'Pegasus'. Aquest serà el seu tercer treball en solitari, el primer que publicarà després de la fi d'Antònia Font. L'àlbum, mesclat a l'estudi de Quimi Portet, sortirà a la venda el 14 d'abril. Es presentarà el pròxim 25 d'abril al Festival Strenes de Girona, i després el girarà per festivals com el VIDA.

El músic n'ha donat les claus a Facebook: "A 'Pegasus' hi trobareu un poc de tot, però hem triat aquesta cançó perquè sigui la primera... no sabem per què! O jo no ho sabria dir, segurament degué causar bona impressió a les primeres víctimes i per tant és del tot raonable vaticinar que a vosaltres també us pot agradar, jo l'he escoltada tantes vegades que ja no sé què dir-vos, pensava en carreteres llargues, deserts, solitud, pols, contrallum, bater de sol, nocturnitat... i al final trobava aquestes flors de cactus... plaer cromàtic, antropològic, geometria primordial, no ho sé! Ja ho he dit abans, no ho sé! I segurament quan menys hi pensem, millor..."

"Les lletres d'Antònia Font no s'entenen, perdoneu, però algú ho havia de dir!"

Oliver també ha aprofitat per explicar la seva manera de composar i escriure a partir de l'acudit de "Les lletres d'Antònia Font no s'entenen, perdoneu, però algú ho havia de dir!". L'autor explica: "Vaig riure tres dies, molt bona, clar que sí, de vegades ni jo mateix ho sé, què vull dir, i és per això, segurament, que no puc parar d'escriure. Aquest acudit benigne i perfectament justificat venia motivat per temes com 'Focs Artificials', 'Alpinistes-Samurais' o 'Cibernauta Joan'... Si no us sap greu que tiri d'un tòpic, diria que des de sempre, he tengut una vocació més poètica que narrativa, i, molt enfora d'aconseguir un objectiu en cap grau de satisfacció, seguesc escrivint per intentar trobar "allò" que encara no sé què és. Moltes vegades pensam en la poesia com si fos un idioma: vull explicar "això" i ho puc fer en català, en francès, amb un poema, amb un dibuix, o amb una peça de guitarra. Jo no crec que la poesia sigui una altra manera d'explicar les mateixes coses, el que canvia quan fem poesia és la naturalesa d'allò que volem explicar, i posats a especular, m'aventuraria a dir que no hi ha un llenguatge purament poètic, de fet, crec que la poesia fa servir el llenguatge normal que usam cada dia per comunicar-nos i que, senzillament, parla d'altres coses. La diferència bàsica és que aquestes altres coses són abstractes, per contrast amb el contingut figuratiu de la narrativa. Jo diria que tot això és més o menys així, i sé que no hi ha una línia divisòria a cap nivell entre un món i l'altre, però bé, si és veritat que he fet cançons purament narratives com 'Calgary 88' o 'Sa Nuvia Morta', avui vénc amb una proposta ostensiblement poètica: 'Flors de Cactus'".