Sentit adeu a Joan Margarit, el poeta que ressonava en tots nosaltres
La seva popularitat és "un cas de projecció únic a Europa", diu Àlex Susanna
BarcelonaLes dues condicions d'arquitecte i de poeta -però poeta outsider- estaven estretament lligades en l'obra de Joan Margarit. "Era una persona en què confluïen l'arquitecte, el constructor, l'home que concep el món des de la solidesa, i un home que, des dels seus orígens i per trajectòria personal i familiar, ha viscut sempre a tocar de la fragilitat, on la tendresa era una expressió indispensable de l'esperit". Solidesa i tendresa, dos trets que poden semblar contraposats i que el també poeta Carles Duarte destaca en aquest autor "total, íntegre i admirable". Honest i coratjós són adjectius que ahir compartien els seus amics i seguidors.
L'obra de Margarit, que ha mort aquest dimarts als 82 anys, efectivament era indissociable de la seva trajectòria vital. "Va tenir la capacitat de fer els seus poemes a partir de la prosa de la vida -explica el poeta Àlex Susanna-. A partir de totes les seves experiències més dures, doloroses o reconfortants, tenia la capacitat de mostrar la vida tal com és, sense subterfugis ni maquillatges". Per això els seus poemes van ressonar en tants lectors. "Va fer una poesia figurativa, uns poemes habitats, on sempre hi ha algú", explica Susanna. No vol dir ni que fos amable ni complaent, al contrari: "Agafa el toro per les banyes i s'enfronta sense miraments a aquells aspectes de la nostra realitat moral més durs, sòrdids, crus o més dolorosos". Ho va fer amb ell mateix amb la intensitat i persistència de ben pocs autors. El poeta i amic Marcel Riera destaca la seva "recerca obsessiva de la veritat despullada, sense por de fer mal o sabent que en feia, perquè tocava el que volia tocar, la fibra, els sentiments profunds", diu destacant el caràcter enèrgic, d'una "duresa mineral", d'un poeta sense "gens de lirisme però no per això mancat de sentiment ni d'emoció".
El rigor i la precisió que aplicava a la poesia els imprimia també als seus edificis. Mestre d'arquitectes a l'ETSAB, la degana del Col·legi d'Arquitectes, Assumpció Puig, en destaca la vocació de servei i el fet que "la seva professió li havia permès estar molt a prop de les persones al compartir moments difícils degut a l’anàlisi que feia de les patologies dels edificis" en llocs com l'Estadi Olímpic de Montjuïc, el Parc Tecnològic o la cúpula Zurbano. També Montserrat Tura destaca que "sabia cosir els edificis" igual com les paraules: "Cap expressió o pensament seu era sobrer. No és un cronista de la vida: ell fa reflexions molt aprofundides", afirma.
Margarit va crear una obra molt prolífica, que "unia íntimament l'existència, la memòria i l'emoció", segons Duarte. L'editor Josep Lluch, de Grup 62, on té publicats més de vint llibres, destaca que "de la poesia expansiva i narrativa fa un tomb progressiu cap a una poesia cada vegada més essencial, que continua parlant de l'experiència pròpia, però buscant la sorpresa, la provocació, que és molt propi d'ell".
Popular com Martí i Pol
Des de la mort de Miquel Martí i Pol no hi ha hagut a casa nostra un poeta més popular que Joan Margarit. "És un cas de projecció únic a Europa. Margarit obté l'interès del lector comú només a través dels seus poemes, un fet extraordinari, també a nivell internacional, perquè està traduït a nombroses llengües i és apreciat a Espanya i Llatinoamèrica", remarca Susanna. El premi Cervantes del 2019 també volia reconèixer aquesta projecció. Ahir tant la Zarzuela com el president espanyol, Pedro Sánchez, van lamentar la mort de "l'arquitecte de les paraules". També polítics com Ada Colau i Pere Aragonès van lloar "els seus versos plens de tendresa, sensibilitat i força", i també ho van fer escriptors, institucions com el Liceu i personalitats com Jordi Cuixart.
Va fer una poesia "entenedora per a molta gent que no llegia poesia i que emocionava gent que no s'acostuma a emocionar amb la poesia", diu Riera. No era un home de lletres típic, recorda Lluch. Era franc i directe: només li interessava "trobar una veritat en allò de la seva experiència que era universalitzable". Vet aquí la clau perquè els lectors el veiessin, "no tan sols com un referent cultura, sinó com algú que sap interpretar i donar ressò al sentiment de molts", diu Duarte. El seu llibre Joana va significar l'esclat de popularitat.
La família de Joan Margarit, però, acomiadarà el poeta en la més estricta intimitat. L'últim llibre de Margarit, inèdit, Animal de bosc, es publicarà en català i castellà a Proa i Visor, però encara no té data de publicació. Els lectors tenen moltes referències a les llibreries. L'última, l'antologia escollida per ell mateix, Sense el dolor no hauríem estimat, que ja no va poder presentar per culpa de la pandèmia i la malaltia.
