Joan Manuel Serrat i Dolors Udina, Premis Nacionals de Cultura

BarcelonaJoan Manuel Serrat, que es va acomiadar dels escenaris amb una gira de 74 concerts que va començar a Nova York i va acabar al Palau Sant Jordi de Barcelona l'any passat, ha estat reconegut amb un dels Premis Nacionals de Cultura 2023 que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Una altra cantant, Sílvia Pérez Cruz, li ha fet entrega del premi. "Fa més de 50 anys que escric cançons, i ho faig perquè a l'escriure-les i cantar-les trec enfora sentiments, sensacions... Escriure és fer servir els sentits, mirar-se endins i explicar el que et passa, però també als altres, escriure cançons és transformar els somnis, petites realitats, imprescindibles per entendre el meu temps, el que passa, el que vull". I ha afegit: "Sense cançons no sabríem viure".

Els altres guardonats han sigut la traductora Dolors Udina; la pallassa, saxofonista i directora d'espectacles de circ Alba Sarraute Pons; el pintor Joan-Pere Viladecans, i el festival Eufònic de les Terres de l'Ebre. El lliurament dels premis l'ha fet el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte que ha tingut lloc aquest divendres al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). "Per fer-nos avançar com a societat, la cultura és l’opció política més transformadora i revolucionària a llarg termini", ha dit Aragonès, que ha alertat sobre l'augment dels moviments populistes amb aires autoritaris: "El primer que persegueixen és la cultura", ha assegurat. El president català ha volgut destacar la importància de la llengua catalana i els reptes als quals s'enfronta. 

Serrat va iniciar la seva llarga i prolífica trajectòria musical fa 58 anys, com el tretzè dels Setze Jutges, i des d'aleshores ha desenvolupat una sòlida carrera artística en dues llengües, el català i el castellà. El CoNCA reconeix la trajectòria de Serrat perquè ha esdevingut "una de les figures més destacades de la cançó moderna en català i en castellà amb la seva música, que beu de gèneres diversos, com la cançó francesa, el folklore català, la copla andalusa, el tango argentí i el bolero" i "pel seu talent per arribar als públics més diversos amb lletres pròpies i amb el moviment de la Nova Cançó". El Premi Nacional se suma a la llarga llista de guardons que ha rebut Serrat arreu, i que inclou la Creu al Mèrit Civil del govern espanyol, la medalla al Mèrit Cultural de Colòmbia, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el Grammy d'Honor 2014. També ha estat nomenat Català de l'Any 2005 i Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa.

Dolors Udina: més de 200 títols traduïts al català

Els Premis Nacionals de Cultura han reconegut Dolors Udina (Barcelona, 1953) per "l’excel·lència de la seva tasca com a traductora, especialment de l’anglès, però també del francès, al català". " Udina ha parlat d'una feina, la seva, que ha estat a l'ombra fins fa molt poc, i del compromís ètic i estètic dels traductors amb la llengua catalana. "Crec que la traducció comença a viure una edat d’or. Vull dedicar el premi a tots els traductors que treballen en solitari i en condicions precàries", ha dit la traductora, que ha recordat que la seva feina no és tan sols traduir paraules sinó traduir una cultura.

La traductora i docent ha fet arribar als lectors catalans més de 200 títols, entre els quals hi ha llibres de novel·listes com Jane Austen, J.R.R. Tolkien i Virginia Woolf o els premis Nobel Alice Munro, J. M. Coetzee i Toni Morrison; però també assagistes com E.M. Forster i George Orwell; i poetes com Elizabeth Barrett Browning i Robert Creeley. Udina va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019 i la seva trajectòria ha estat àmpliament reconeguda amb guardons com el Premi Nacional a l’Obra d’un Traductor del ministeri d’Educació o el Premi Crítica Serra d’Or per la traducció de La senyora Dalloway, de Woolf. "Aquest és un ofici que acostumem a viure a l'ombra, mai havia tingut una representació tan nombrosa de traductors de diferents llengües. És un compromís tant ètic com estètic amb la llengua catalana.

Alba Sarraute: reivindicar el cos femení des del clown i el circ

Polifacètica i atrevida, Alba Sarraute (Argentona, 1982) és una de les altres guardonades. "Per a mi és una sorpresa, tinc la sensació d’estar en el lloc d’algú altre, al mateix temps circ, dones i maternitat necessiten aquesta visualització i sobretot les sales de circ contemporani que estan buides. Necessito públic, suport econòmic i polític", ha dit la pallassa, actriu, acròbata, música i directora de teatre. Les seves creacions, tant en solitari com amb la companyia Les Ofèlies, reflexionen sobre el cos de la dona, la maternitat i les arts del circ des de la singularitat i l’experimentació. El seu treball més destacat és Desdèmona, una adaptació d’Otel·lo vista des de la mirada de la seva esposa i traslladada al circ. Actualment Sarraute és la codirectora de la Fira Trapezi de Reus juntament amb Cristina Cazorla.

Joan Pere Viladecans: de l’informalisme a la paraula i l’art públic

Pintor i gravador de formació autodidacta, la trajectòria de Joan Pere Viladecans (Barcelona, 1948) és la d’un creador de llarg recorregut i polifacètic: va partir de l’informalisme i ha assolit un llenguatge propi basat en la natura i la progressiva depuració dels símbols. Viladecans també és reconegut per la càrrega existencial de la seva obra i, en el seu paper més públic dels últims anys, amb treballs com edicions il·lustrades d’autors com Edgar Allan Poe, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol i el monument commemoratiu a la tasca dels sanitaris durant la pandèmia del covid. El pintor ha reivindicat i alertat sobre la importància de la cultura i els perills de no cuidar-la o valorar-la: "Vull fer un llarguíssim homenatge a tots els que m’han precedit. La cultura és herència i patrimoni individual i col·lectiu. Una persona sense cultura és indefensa i un país sense autoestima i sense arguments per enfrontar-se a altres cultures", ha assegurat. "No podem defallir com alguna vegada hem fet, enlluernats per allò que ve de fora. Sense memòria no hi ha futur. Cal creure amb nosaltres mateixos i resseguir la nostra pròpia història", ha afegit.

Eufònic: avantguarda en els indrets més singulars de les Terres de l’Ebre

Eufònic és el festival al voltant de les arts sonores, visuals i digital-performatives que se celebra a les Terres de l’Ebre, principalment en espais singulars de la Ràpita, i també a les poblacions d’Amposta, Tortosa, Miravet, Roquetes i Ulldecona. El premi reconeix "una programació que destaca per la combinació d’innovació i tradició, fonamentada en les propostes artístiques de tendències avançades que es programen".