Joan Colom: tota una vida fent el carrer

Barcelona.Joan Colom (Barcelona, 1921) sovint diu que ell fa el carrer. S'identifica amb les dones de faldilles ajustades, talons afilats i mitges amb costura al darrere que, durant 50 anys, ha captat de manera clandestina amb la seva Leica. Elles, recolzades a la paret i entrant de manera furtiva en algun portal del Barri Xino, fan el carrer cada dia. I aquest és el títol de l'exposició que es podrà veure a partir de dijous i fins al 25 de maig al MNAC: Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010.

Ha passat més d'un any des que aquest comptable amb ànima de fotògraf va deixar tot el seu arxiu al MNAC: més de 9.000 fotografies, amb els respectius negatius, i una pel·lícula de 8 mm. "És la culminació d'una relació professional i d'amistat que va començar el 1984. En aquell moment em va impressionar per la seva excessiva seriositat. Després ja vaig descobrir que no era tan seriós. Em va costar molt que em deixés exposar les seves imatges, perquè Colom sortia d'un llarg procés de letargia", va explicar ahir David Balsells, un dels dos comissaris de l'exposició i conservador en cap de fotografia del MNAC.

Més de 500 imatges

L'exposició inclou tota la vida fotogràfica de l'artista. Les imatges més antigues daten del 1957 i les més recents són del 2010. Són més de 500 fotografies, moltes inèdites. Colom, armat amb una Leica a l'altura dels genolls, va capturar la vida que bategava al Barri Xino. Hi ha un llarg període, però, en què pràcticament no va agafar la càmera.

Eloisa Sánchez, una dona que havia fotografiat i que apareixia en el llibre de Camilo José Cela Izas, rabizas y colipoterras , (1964), el va demandar. Sánchez demanava un milió de pessetes perquè considerava que el llibre, en què ella apareixia fotografiada, atemptava contra la seva dignitat. Hi va haver uns quants titulars a la premsa, però la demandant no es va arribar a presentar davant el jutge. Tot el rebombori va afectar el fotògraf. "Colom va deixar la fotografia pel tenis", explica Balsells. L'escàndol no va ser l'únic motiu que el va allunyar de la seva estimada Leica. "El tema de la prostituta el va impactar, però també el preocupava el fet que, en haver aparegut als mitjans, el podien reconèixer i, per tant, no podia tornar al barri a fotografiar de manera clandestina", explica l'altre comissari de l'exposició, Jorge Ribalta.

L'intent de professionalitzar-se

A tot això, s'hi hauria d'afegir el fet que no va prosperar el seu intent de professionalitzar-se. Joan Colom va intentar guanyar-se la vida amb la fotografia. Primer, col·laborant el 1964 amb El Correo Catalán amb un reportatge sobre el Somorrostro, i després amb un projecte sobre el món taurí per a un llibre que no va prosperar. Aquestes imatges, a més del reportatge que va fer de la fàbrica Seat, també es poden veure a l'exposició.

La seva habilitat per fer fotografies sense ser vist el va convertir en el fotògraf clandestí del judici per l'assassinat de l'empresari Francisco Rovirosa, l'anomenat crim dels existencialites comès el 1962.

"L'exposició no és gens convencional. No és una retrospectiva a l'ús, sinó el relat de tota una vida", afirma el director del MNAC, Pepe Serra. Ribalta recorda que "és la primera vegada que es pot veure una exposició d'aquestes dimensions sobre un autor espanyol d'aquesta generació". Una altra peculiaritat de Jo faig el carrer és que presenta el context de l'autor: mostra com es van veure les fotografies en el seu moment i com van circular. Així, es reconstrueix amb exactitud l'exposició de Colom que el 1961 va tenir lloc a la Sala Aixelà amb el títol El carrer . La mostratambé desvela els lligams amb altres fotògrafs de la seva generació i la seva implicació en el grup El Mussol.

El retorn amb els Jocs Olímpics

La temptació de captar homes fent giragonses després d'haver passat una estona al bar o peculiars personatges amb la mirada perduda que van amunt i avall pels carrerons del Raval és molt forta. Colom va tornar a agafar la càmera, de manera ocasional, als anys 70 i 80. Va captar les manifestacions del 1977. Però és a partir del 1990 que retorna a l'activitat plenament, atret per la transformació de la ciutat amb els Jocs Olímpics. Ni tan sols el 2010 abandona la seva peculiar i furtiva manera de fer fotografies. En un reportatge que li va dedicar la televisió catalana, va fer fotos als periodistes sense que se n'adonessin. En cap moment va confessar que els estava immortalitzant.

L'exposició del MNAC acaba amb una reflexió del fotògraf, que no va veure reconeguda la seva tasca fins aquest segle: "Jo no sabia que estava fent fotografia social en aquell moment. Jo només feia fotografia i buscava imatges que m'emocionessin. De vegades he fet servir aquest tema per definir el meu treball, però per a mi vol dir simplement que no faig paisatges o bodegons. Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies jo busco ser una espècie de notari d'una època". Gràcies a la seva Leica furtiva, el Barri Xino dels anys 50, 60 i 90 es pot veure al MNAC fins al maig.