'Jinetes de la justicia': 'John Wick' es troba amb 'The Big Bang theory' en una comèdia negra d'acció
Mads Mikkelsen protagonitza un film de to mutant sobre la pèrdua, l'atzar i la violència com a manera de gestionar les emocions
'Jinetes de la justicia'
(3,5 estrelles)
Direcció: Anders Thomas Jensen. Guió: Anders Thomas Jensen. 116 minuts. Dinamarca, Suècia i Finlàndia (2020). Amb Mads Mikkelsen, Nikolaj Lie Kaas i Andrea Heick Gadeberg. Estrena als cinemes
L'actor danès Mads Mikkelsen encapçala una barreja de gèneres i tons en què l'humor negre s'encavalca amb el drama. L'Otto, un especialista en estadística, cedeix el seu seient a una dona al tren: el vagó xoca, la dona mor i l'home se salva. Quan descobreix que el testimoni de l'acusació contra una banda mafiosa també ha mort en el suposat accident, considera que tot plegat és massa improbable. I contacta amb el vidu, un soldat bloquejat sentimentalment que gestiona el dol amb cerveses. En Markus vol canalitzar la pèrdua a través de l'atac als mafiosos, amb l'ajut de l'Otto i els seus amics friquis de la tecnologia.
El director Anders Thomas Jensen juga amb els tòpics del thriller de venjança i les corresponents revisions més o menys paròdiques. John Wick començava ironitzant sobre la figura del sicari brillant en la tasca de matar, però acabava mitificant-la un altre cop. Jinetes de la justicia treballa el material sense adequar-lo a un camí preestablert. És, alhora, una comèdia de personatges diversos, una reformulació del cinema de revenges i un drama sobre el dol en què l'observació ridiculitzadora d'uns éssers pintorescos conviu amb moments de fondària emocional. A més, complementa (críticament?) algunes obres recents com Nadie, un espectacle sobre la violència com a manera de combatre les frustracions.
Jinetes de la justicia és una proposta sobretot lúdica, però també posa el dit en algunes nafres. Els autors es burlen d'una societat que rebutja la casualitat i que s'aferra a la causalitat. Entre bromes més caricaturesques o més amargues, colpegen l'audiència amb escenes dramàtiques sobre l'absència i l'ansietat. L'agitació es tanca una mica en fals (o sarcàsticament) amb un estrany happy end nadalenc, coherent amb un marc narratiu de conte que fa digeribles els aspectes més durs del relat.
