Com Jesús es va convertir en John Wayne

BarcelonaEls evangèlics blancs no són un poder a menystenir als Estats Units. La historiadora i especialista en estudis de gènere Kristin Kobes Du Mez, que acaba de publicar el llibre Jesús y John Wayne. Cómo los evangélicos blancos corrompieron una fe y fracturaron una nación (Capitán Swing), calcula que són entre un 14 i un 15% de la població. Al marge de si són molts o pocs, tenen una gran influència. "Estan a les escoles, a les ràdios cristianes, que escolten milions de persones, a les teles evangèliques, a les esglésies... i marquen l'agenda del Partit Republicà: és impossible ser nomenat candidat si no tens el suport dels evangèlics. Poden decidir si el partit dona suport o no al dret a avortar, si anar a la guerra o no...", diu Kobes Du Mez.

Els evangèlics blancs asseguren que el seu llibre de referència és la Bíblia, i que es mouen segons els valors que emanen dels seus textos. Tanmateix, l'autora discrepa. En realitat, s'inspiren més en els herois de Hollywood. "La Bíblia es pot interpretar de maneres molt diferents, però crec que els evangèlics blancs se n'allunyen molt, tot i que ells insisteixen que no ho fan i que parlen en nom de Déu", explica Kobes Du Mez. La historiadora va començar a estudiar els evangèlics blancs la primera dècada del segle XXI. Els llibres que escrivien els autors cristians tenien molt d'èxit: una sola obra podia vendre 4 milions de còpies. "Els seus referents eren personatges com el William Wallace que interpretava Mel Gibson a Braveheart (1995) o John Wayne, un actor que tant als westerns com a les pel·lícules bèl·liques era un bon noi blanc que imposava l'ordre a través de la violència", diu la historiadora. Tanmateix, la substitució del Jesucrist de la Bíblia per ídols virils i guerrers no s'havia produït de la nit al dia. És un procés que ha durat més de 50 anys.

Tot va començar amb la Guerra Freda. "El comunisme era enemic de Déu, de la família i dels Estats Units. Per tant, els bons americans i bons cristians havien de lluitar contra aquesta força demoníaca i protegir la família, una família patriarcal", explica Kobes Du Mez. A partir d'aquí, es va començar a desenvolupar una important indústria editorial. S'escrivien centenars de llibres sobre com ser bons cristians, com educar els fills, com ser un bon marit o una bona esposa. Els comunistes no eren els únics enemics, n'hi havia que no venien de fora sinó que també eren nord-americans: feministes, progressistes, activistes contra la guerra... "Era la guerra i havien de lluitar, i un Jesucrist pacífic i amable que reparteix amor i comprensió no era la figura més convenient per fer-ho. Es considerava que aquest Jesús tenia virtuts massa femenines", detalla la historiadora. A part dels llibres, es va desenvolupar una important indústria cultural: escriptors, cantants, periodistes... "Si en vols formar part no pots discrepar, o estàs amb ells o estàs contra ells. Ocupen un important espai on no hi ha lloc per a les crítiques", diu.

Al llarg dels anys han anat teixint una xarxa considerable. Un dels passos més importants el van fer el 1942, quan van formar l'Associació Nacional d'Evangèlics, que agrupa milers d'esglésies, escoles, universitats, organitzacions no governamentals... "Jo vaig créixer en un poble petit d'Iowa. Només hi havia una llibreria i era cristiana. Per tant, si volies un llibre, l'únic lloc on el podies comprar era aquell i hi havia els que hi havia", explica Kobes Du Mez.

Tot és "culpa" de les dones

Hi ha hagut casos d'abusos entre la comunitat evangèlica. "Fins fa ben poc la comunitat donava la culpa a les víctimes i les marginava. Als llibres que escriuen expliquen com han de ser les dones i com ha de ser la seva vida sexual. Segons aquests llibres, hi ha una gran diferència entre homes i dones. Els homes tenen testosterona i, per tant, són més agressius i no poden fer res per controlar-se –diu l'autora–. Són les dones les que han de protegir la seva puresa. Si no estan casades, han d'evitar temptar els homes. Si estan casades han de respondre als desitjos sexuals dels seus homes, que poden ser molts i diversos".

En general, els evangèlics blancs, que creuen que la seva missió és protegir la nació i la família tradicional, tendeixen a estar a favor de líders autoritaris i no arrufen el nas si han de suprimir drets. "El 81% d'aquests evangèlics blancs van votar Trump", diu la historiadora. Donald Trump, però, estaria força lluny dels valors cristians: obertament infidel, deshonest, divorciat, poc respectuós... "Però ¿qui millor per lluitar contra les feministes, el moviment a favor dels drets civils, els pacifistes? Qui sigui un millor guerrer és el gran campió! Precisament, perquè no encarna cap de les virtuts cristianes", resum l'autora.