J.C. Moreno Cabrera: “Les institucions fonamentals de l’Estat són monolingües”
BarcelonaEl lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956) fa anys que és des de la Universitat Autònoma de Madrid una veu solitària i contra corrent per la seva crítica al que anomena nacionalisme lingüístic espanyol. Ha sigut reconegut amb el Premi Internacional Ramon Llull “per la defensa de la igualtat i dignitat de totes les llengües, i la seva actitud crítica davant les ideologies lingüístiques assimilacionistes”.
Anem al tòpic: el món seria millor si hi hagués una única llengua.
És un dels grans mites de la humanitat. Existeix la idea que abans de caure en el pecat es parlava una única llengua, pel capítol 11 del Gènesi, el de la torre de Babel. Això es projecta al present i es diu que tota la humanitat s’hauria d’entendre en anglès. No és veritat! Ara sembla que si no saps anglès ets un analfabet. Però la humanitat necessita la diversitat per desenvolupar la ment i la nostra condició humana.
Per tant, amb una sola llengua seríem menys intel·ligents.
És la distopia d’Orwell de 1984. Si tots vestíssim igual, parléssim la mateixa llengua -o millor, el mateix dialecte- i tinguéssim les mateixes idees, la comunicació seria inútil. Només és interessant quan existeixen les diferències que poden enriquir-nos.
Per tant, Espanya amb diverses llengües cooficials seria més rica...
Però la idea d’Espanya tradicional que jo he après és monolingüe i mononacional, i ha funcionat d’esquena a la diversitat lingüística. Alguna gent es queixa perquè quan ve a Catalunya a treballar ha de saber català. Però el problema no és el català, és que l’educació que han rebut aquestes persones és monolingüe. L’estat espanyol és plurinacional i plurilingüe malgrat que les seves institucions fonamentals són monolingües: l’exèrcit, el poder judicial i el poder legislatiu. Sembla mentida, després de tants anys de democràcia.
La resta es considera folklore?
Se’n diu dret a la llibertat individual o a reconèixer la diferència.
Quins són els principals mites del que vostè anomena nacionalisme lingüístic espanyol?
Primer, s’afirma que l’espanyol és molt homogeni, i no només a l’estat espanyol sinó també als estats americans, i que les llengües amb les quals conviu el castellà tenen menys qualitat perquè són més heterogènies (es diu que el basc són set llengües, que el català està fragmentat en valencià i balear...). Segon, es diu que l’espanyol té unes característiques que el fan molt més fàcil d’aprendre que altres llengües veïnes, perquè té les cinc vocals, una sintaxi i un lèxic bàsics... coses absurdes però que defensen alguns acadèmics. El tercer mite és el concepte de llegua comuna, en el sentit que només ens podem entendre a tot Espanya gràcies al castellà. Però si des del català es pot entendre el castellà, per què des del castellà no es pot entendre el català? Jo mantinc que el català o el gallec són tan aptes per ser llengua de comunicació per a tots com el castellà. Un catalanoparlant s’hauria de poder entendre a tot l’estat espanyol.
Perquè fos així s’hauria d’ensenyar català en algun lloc d’Espanya.
Si el plurilingüisme s’apliqués a l’Estat, a tots els nens se’ls hauria ensenyat com a mínim a entendre català i gallec, i fins i tot euskera. Per què els diputats catalans utilitzen el castellà al Congrés? Perquè no els deixen parlar català. Anomenem les coses pel seu nom: el castellà ha arribat ser la llengua de comunicació de tots els espanyols per imposició.
¿A Catalunya no existeix nacionalisme lingüístic català?
No. El nacionalisme lingüístic, per mi, consisteix a mantenir que la meva llengua nacional, el castellà, és superior a les altres llengües. Defensar la meva llengua, promoure-la, sense dir si les altres són bones o dolentes, que és el que es fa amb el català, no és nacionalisme. Nacionalisme és considerar que la nació espanyola és superior a la catalana, o ni tan sols reconèixer la nació catalana. Que jo sàpiga, els catalans no diuen que la nació catalana sigui superior, diuen que són una nació.
Una raó per defensar una única llengua és que és car tenir-ne més.
També és cara l’educació o la democràcia. Si raonem en termes de car i barat estem deshumanitzant la societat. Cal raonar en termes de llibertats, d’educació, de desenvolupament de les capacitats... És car? Però val la pena. La mercantilització de la societat només beneficia els interessos del gran capital i unes poques corporacions financeres.
¿El volum de parlants de cada llengua compta a l’hora de defensar-la?
No hi ha llengües grans i petites, sinó comunitats grans o petites. Dir que l’espanyol té 400 milions de parlants és fals i que n’hi ha 10 de catalans també ho és. Una comunitat lingüística mai supera els 100.000 parlants. El que dóna fortalesa a una llengua no és la unitat, sinó precisament la diversitat i el fet que tingui parlants que se sentin part d’una comunitat. Per tant, per mi el català i el castellà són dues llengües que haurien d’estar al mateix nivell.
Vostè ha escrit que en un hipotètic estat català el català hauria de ser l’única llengua oficial.
El problema de la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent és que l’imperialisme espanyolista utilitzaria aquesta cooficialitat per atacar el català amb accions de tipus judicial i polític, i ho estem veient amb les sentències del Constitucional. Oficialitzar el castellà seria una arma que es donaria al nacionalisme espanyol. El problema no és que el castellà sigui cooficial, sinó que hi ha l’imperialisme lingüístic espanyol. Ara bé, els catalans hauran de decidir el que volen.
¿Podria no estar escrit en la Constitució catalana quina ha de ser la llengua oficial?
Seria un error. Encara que Catalunya s’independitzés seguiria estant no en perill però sí sota la influència d’enormes pressions econòmiques, polítiques, culturals. Per exemple, les editores que més publiquen en castellà són a Catalunya. I si el català no fos oficial tampoc podria defensar-se.