Javier Ruiz, el nou rei de la comèdia

El director, forjat a l'Escac, estrena 'Tres bodas de más'

Xavi Serra
06/12/2013
4 min

Barcelona.Els primers curts de Javier Ruiz Caldera (Viladecans, 1976) no presagiaven una carrera dedicada a la comèdia. "Eren de terror gore ... com els de tothom", es justifica amb una rialla. La comèdia tampoc era l'objectiu més cobejat entre els seus companys de l'Escac, d'on han sortit cineastes com Juan Antonio Bayona, Mar Coll, Marçal Forés i Kike Maíllo. L'humorístic no és el gènere més popular en els festivals de prestigi i les gales dels premis. I, tanmateix, amb la seva tercera comèdia, Tres bodas de más , Ruiz Caldera va plantar bandera en l'última edició de la Biennal de Venècia i en el cada vegada més prestigiós Festival de Sevilla. "Quan em seleccionen en aquests festivals em sento una mica com Peter Sellers a La festa (1968). Es com si t'haguessin convidat a una festa per error, però, ja que hi ets, per què no ballar i passar-ho bé fins que es descobreixi el pastís?", es demana.

Tres bodas de más , estrenada ahir, ja ha convertit Ruiz en el director de comèdia de moda del cinema espanyol. Després de rebentar les taquilles el Nadal del 2009 amb Spanish movie i ficar-se la crítica a la butxaca amb la nostàlgia dels anys 80 de Promoción fantasma (2012), el director podria consagrar-se ara amb una comèdia romàntica protagonitzada per una noia que, després de ser despatxada enmig d'una boda pel seu xicot, és convidada a tres casaments seguits dels seus ex. "La Ruth és una noia divertida, intel·ligent, bona en la seva feina, però a la vegada un desastre en les relacions, que beu massa i se'n va al llit amb qui no li convé i l'endemà se'n penedeix -explica el director-. Jo conec moltes dones així, fins i tot me n'he enamorat, d'alguna, però no les veig mai al cinema i ho trobo absurd. En les comèdies la noia sempre és l'objectiu romàntic, la que riu les gràcies o la que fa algun acudit. Però aquí volia que fos l'origen de les bromes".

Una trobada almodovariana

Per encarnar aquest personatge, Javier Ruiz se la va jugar amb una actriu sense currículum en la comèdia, Imma Cuesta, coneguda més pel seu paper a la sèrie Águila negra i per drames com La voz dormida i Blancaneu . Ell defensa que el handicap es pot convertir en un punt a favor: "Capgirar la imatge que el públic té dels actors dóna frescor. Jo veia que l'Imma era molt pallassa en persona, però mai no ho havia mostrat en pantalla". La trobada entre el director i l'actriu, en una prova de càsting, sembla escrita per Almodóvar. "L'Imma va aparèixer en un taxi, buscant el lloc on es feia el càsting. Jo la vaig aturar, vam començar a parlar i vam anar a prendre alguna cosa. I al cap de 30 minuts -això m'ho va confessar després- es va adonar que jo era el director de la pel·lícula i no el càmera de la prova", recorda sense contenir la rialla.

Però tot i el bon feeling , la prova no va sortir bé. Cuesta va fer una lectura amb una potència dramàtica que va espantar el director. "En la comèdia no pots patir tant com en el drama, perquè l'espectador té empatia i pateix amb tu -assegura el director-. Així que vam haver de rebaixar el potencial dramàtic de l'Imma i donar-li un punt de lleugeresa". Però si Cuesta es va emportar el paper al final va ser pel que va passar després de la prova. "Feia una estona que havia marxat quan va tornar a aparèixer a la porta i ens va demanar diners per agafar un taxi -recorda-. Jo no m'ho podia creure, perquè és una escena que està paraula per paraula al guió. Aleshores vaig veure que ella era la Ruth".

Una erecció monumental

Tres bodas de más destil·la mala bava des del punt de partida: que una noia maltractada per l'amor hagi de celebrar la felicitat dels seus ex té un punt de perversitat. Si hi afegim els seus tocs d'humor escatològic, trobem un film que entronca amb la nova comèdia gamberra americana però que també pica l'ullet a la clàssica en un homenatge explícit a Quina fera de nena! de Howard Hawks. "En el seu temps devia ser molt incorrecte que a Katherine Hepburn se li trenqués el vestit pel darrere i Cary Grant se li arrapés perquè ningú ho veiés -diu el director-. Però avui dia l'incorrecte és que sigui la noia qui tapi el noi perquè ningú vegi que té una erecció monumental".

Com el mateix Hawks, Ruiz Caldera treballa a partir de guions aliens. El de Tres bodas de más el firmen dos guionistes televisius que es van inspirar en el cas real d'una amiga que va rebre tres invitacions de boda dels seus ex. "A l'escola de cinema no t'imagines que de gran seràs un director d'encàrrec -ironitza-. Però m'he adonat que hi ha guionistes meravellosos i directors que no haurien d'escriure guions. Els talents són limitats i jo em trobo molt a gust dirigint. I a la indústria no hi ha gaires directors que no escriguin els seus guions, cosa que m'ha facilitat les coses". Però que no firmi els guions no vol dir que no els treballi colze a colze amb autors i hi aporti idees. "Com a bon guionista frustrat", apunta en broma. Però aclareix que cada vegada se sent més còmode amb el fet de no firmar els guions.

"El meu segell, si existeix, potser està en el to, el repartiment -a Tres bodas de más repeteixen còmics fetitxe del director com Sílvia Abril, Joaquín Reyes i Berto Romero, i els nous fitxatges Paco León, Rossy de Palma i Quim Gutiérrez - i en el fet de rodar al Baix Llobregat, que és on visc, i no ho feia des del meu últim curt", celebra. El seu pròxim projecte serà l'adaptació al cinema d' Anacleto, agente secreto, el mític còmic de Vázquez. "Si Spanish movie era una comèdia spoof , Promoción fantasma una comèdia fantàstica i Tres bodas de más una comèdia romàntica, Anacleto serà una comèdia d'acció. I ja quan se m'acabin els qualificatius de comèdia, faré un drama que fliparan", riu.

stats