Javier Jaén, el dissenyador barceloní que ha seduït Pedro Almodóvar

BarcelonaEl dissenyador Javier Jaén (Barcelona, 1983) ha reaccionat amb molta filosofia al fet que Instagram li hagi interromput les vacances prohibint el cartell que ha creat per a la pròxima pel·lícula de Pedro Almodovar, Madres paralelas. Per un mugró. Això va ser dilluns, dimarts va fer prop de vint entrevistes i quan va rebre l’ARA al seu estudi de Gràcia dimecres en tenia una desena més. Jaén es pren el seu temps per trobar les paraules precises per parlar del cartell de Madres paralelas: “Volia que no deixés ningú indiferent”, afirma. La provocació no entrava ni en els seus plans ni en els de Pedro Almodóvar. “Al contrari del que s’ha escrit, la censura era un problema, no era cap estratègia estranya”, assegura. “Vaig defensar aquesta proposta entre una desena –explica–, però en un primer moment va quedar congelada perquè sabíem que hi ha una xarxa social com és Instagram on no ens la deixarien posar. Quan va quedar congelada, em vaig quedar amb molt mal regust de boca, però el pitjor és l’autocensura, no intentar-ho, pensar que serà massa perillós. Està bé remoure les coses que donem per fetes i que ens semblen normals però que potser no ho són tant”.

Al director manxec li havia agradat aquesta imatge doble del mugró d'on surt una gota de llet que alhora és un ull que plora i no es va fer enrere davant la possibilitat que la vetessin. “L’endemà em va trucar Pedro Almodóvar personalment i em va dir que ell també creia que era el cartell que havia de sortir –recorda Jaén–, que feia pel·lícules des de molt abans de les xarxes socials i que si sempre havia treballat amb llibertat i integritat, volia continuar fent-ho. I que no li importava si a Instagram això no li semblava bé”. 

Efectivament hi va haver censura però Instagram va canviar de parer ràpid: Jaén va rebre dimecres una trucada d’un portaveu de Facebook, propietari d’Instagram, per dir-li que el cartell de Madres paralelas es podrà difondre gràcies al “context artístic” que envolta el mugró que hi apareix. Un comunicat de l'empresa demanava disculpes per “la confusió” que havia creat. “És molt estrany com a dissenyador que algú et digui no només que la teva feina està malament sinó també que s’ha de protegir els altres perquè no la vegin”, diu Jaén. “Això genera un precedent molt perillós”, subratlla el dissenyador, que creu que la polèmica ha servit per qüestionar que la decisió del que es pot veure o no es prengui des del despatx d’una multinacional i que els afectats no tinguin dret a rèplica. “Quan vaig tornar a penjar la imatge a Instagram em van amenaçar amb esborrar-me el compte. Per a mi ha sigut una petita gran victòria. No sé què passarà a partir d’ara, però la resposta de la gent ha sigut brutal, i el cas ha sortit a tots els mitjans”, recorda.

La gràfica extraordinària de les pel·lícules de Pedro Almodóvar

Pedro Almodóvar té una cura exquisida en el disseny gràfic dels cartells i els títols de crèdit de les seves pel·lícules: els més sonats són els que Juan Gatti –el dissenyador que més ha treballat amb el director manxec– va fer per a Mujeres al borde de un ataque de nervios, fins al punt que van formar part d'una de les primeres exposicions gràfiques del Museu del Disseny de Barcelona. Així que amb el cartell de Madres paralelas Javier Jaén ha entrat en una llista selecta on també hi ha creadors com el polifacètic Iván Zulueta, Ceesepe, Óscar Mariné i Xavier Mariscal. “Quan em van trucar evidentment vaig dir que sí, i el primer que vaig fer va ser imprimir tots els cartells. Quan me’ls mirava vaig sentir vertigen i em vaig preguntar què feia jo entre tots ells, que han sigut mestres i ens han obert camí”, diu Jaén. Després de rebre l’encàrrec, va anar a Madrid per veure Madres paralelas i parlar amb Almodóvar. “Les bones feines surten del diàleg, la confiança i d’una certa valentia, i no des de la polèmica, que no va estar damunt la taula en cap moment”, subratlla.

L’estudi de Javier Jaén, que té formació de disseny gràfic i de belles arts, és un festí per als ulls. En una paret hi ha un reguitzell de màscares, entre africanes i de personatges de còmics. Tafanejar entre els llibres que hi ha a la llarga prestatgeria esquitxada de joguines antigues permet descobrir els noms amb els quals conviu, des de Juanjo Sáez, America Sanchez i El Roto, fins als degans internacionals del disseny gràfic i industrial Milton Glaser, Tibor Kalman i Philippe Starck. Ha reunit algunes de les portades que ha fet per a la premsa nacional i internacional, com The New Yorker, National Geographic, Greenpeace i El País Semanal, en una prestatgeria metàl·lica com les dels quioscos. I també hi ha una cafetera tunejada que recorda l’enginy surrealista de Chema Madoz i una caseta de color rosa que va fer per al cartell d’una producció d’El jardín de los cerezos, entre molts dels que ha fet per al Centro Dramático Nacional. A Barcelona ha fet treballs com el cartell del Barcelona Poesia del 2019, la Biennal Ciutat i Ciència 2021 i l’exposició del CCCB Mart. El mirall vermell. O les portades de llibres i discos com els de Love of Lesbian.

“La meva aproximació al món de la comunicació té més a veure amb les idees que amb si agafo un llapis o un pinzell, que són eines que estan al servei del missatge”, diu Jaén. “Quan em pregunten quan vaig començar –conclou–, només em ve al cap allò que tots els nens dibuixen i alguns després paren. Jo no vaig parar. A l’institut feia la revista de l’institut, després vaig fer els cartells d’un casal de joves, i a poc a poc s’ha anat complicant”. Malgrat tot, a Jaén li costa trobar el moment en què la seva carrera va fer un salt. “Suposo que des de fora es poden veure coses que passen d’una manera esglaonada, però jo no les he viscut així. La primera vegada que publiques a The New York Times o fas un cartell per a Almodóvar són fites, però per a mi és molt difícil aïllar-les”.

Abans de Madres paralelas, Jaén només havia experimentat la polèmica amb una portada que va fer per a la revista Ebony quan Bill Cosby va ser acusat d’abusos sexuals. “Com que és una revista de cultura afroamericana molts lectors van entendre que aquesta revista mai havia de parlar malament d’un afroamericà ni del llegat de Bill Cosby com una cosa negativa”. Dijous, en un comunicat, Pedro Almodóvar donava les gràcies pel suport al cartell de Madres paralelas: "S'ha d'estar alerta abans que les màquines decideixin què podem fer i què no podem fer. Per molta informació que tingui un algoritme, no tindrà mai cor ni sentit comú", afirmava el cineasta manxec.