Javier Camarena s’estrena com a afrancesat al Liceu
El tenor mexicà oferirà dissabte un recital d’àries amb les entrades exhaurides
BarcelonaDe Javier Camarena s’ha escrit que és “un cantant d’una línia refinadíssima, un belcantista de raça”, capaç de clavar els 9 dos de l’ària Ah! mes amis, quel jour de fête! de l’òpera La fille du régiment, tal com va fer el 2017 al Liceu, on, a més, va regalar un bis. Xavier Cester també va escriure a l’ARA, a propòsit de les prestacions del tenor mexicà a I puritani, l’any 2018, que a més de “l’espectacularitat del registre agut i sobreagut, amb esclatants dos sostinguts i res naturals, i de la calidesa del timbre, el que més fascina és que canta amb un art extraordinari de les gradacions, de les mitges veus més delicades”. Als 43 anys, Camarena sublima el bel canto. Per això mateix ha decidit fer un pas cap al repertori francès, una faceta que estrenarà aquest dissabte en un recital amb el pianista Ángel Rodríguez al Gran Teatre del Liceu (20.30 h) per al qual s’han exhaurit les entrades. “Això ens ha obligat a posar vuitanta seients a l’escenari, una cosa que només s’havia fet abans amb Pavarotti i Jonas Kaufmann”, explica el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar.
“He estat lligat al bel canto durant quinze anys, i crec que amb la base tècnica que tinc és un pas lògic entrar en el repertori francès, que és molt més introvertit, d’emocions més contingudes. No és tan expressiu com el repertori italià, però posa la part musical i melòdica en un lloc més preponderant”, va detallar ahir Camarena al Liceu, un teatre on va debutar amb L’elisir d’amore el 2012, dos anys abans de triomfar a la Metropolitan Opera de Nova York amb La Cenerentola de Rossini. Quan va fer L’elisir d’amore, ja el va beneir el cinquè pis del Liceu, “l’os més dur de rosegar”, com diu el tenor, i des d’aleshores les seves aparicions al teatre de la Rambla han sigut èxits indiscutibles.
Ara espera mantenir l’idil·li amb un recital en què, sense abandonar les glòries belcantistes de Donizetti i Bellini, estrenarà algunes peces que, assegura, seran parts fonamentals del seu repertori dels pròxims cinc anys. Les mostrarà en la primera part de l’actuació, en què cantarà àries com L’amour!, l’amour!… Ah! Lève-toi soleil…, de l’òpera Roméo et Juliette de Charles Gounod, i Vainement, ma bien-aimée, de Le roi d’Ys d’Édourd Lalo, a més d’incombustibles de Donizetti, inclosa Ah! mes amis, quel jour de fête!
La segona part del recital concentrarà peces que Camarena domina amb seguretat i excel·lència, com È serbato a questo acciaro… L’amo tanto, e m’è si cara…, d’I Capuleti e i Montecchi de Bellini, i Tombe degli avi miei… Fra poco a me ricovero, de Lucia di Lammermoor de Donizetti. No obstant això, també hi haurà espai per a material diferent: per exemple, l’ària M’apparì tutt’amor… (Ach, so fromm), de l’òpera Martha de Friedrich von Flotow. “És una de les àries d’opereta que més m’agraden, i feia temps que no la cantava”, diu Camarena, que en aquesta segona part del recital busca “un crescendo emocional”. “La de Martha és una ària meravellosa per portar-nos al clímax de l’ària d’Alfredo de La traviata”. Efectivament, Verdi tancarà el recital, o si més no la part que es detalla en el programa, perquè el tenor no descarta sorpreses.
I al Palau de la Música el 2021
El recital al Liceu és el primer d’una gira de Camarena que també passarà per Sant Sebastià, Oviedo, Màlaga, València i Madrid. I al març tornarà a Nova York per cantar La Cenerentola que el va consagrar internacionalment. L’atapeïda agenda del tenor mexicà inclou també un recital al Palau de la Música el 18 de gener del 2021, les entrades per al qual ja s’han posat a la venda. El públic operístic tindrà una altra cita amb Camarena al Liceu la temporada vinent, però ni el tenor ni Garcia de Gomar volen avançar-ne el títol, ni si el repertori serà belcantista o francès.
