Javier Bardem i Penélope Cruz s'acomiaden de Bigas Luna

Carta de Javier Bardem

"Papa Bigas.

No sé què dir, ni com dir-ho. I molt menys escriure-ho. Al Bigas li dec una dona que estimo, dos amics de l'ànima i una carrera que mai vaig somiar que podria tenir. Què puc afegir a l'etern i profund agraïment que sento cap a ell? Només l'immens afecte que sento cap a una persona que sempre va ser noble, lliure, bona, amorosa i lleugera... Aquesta lleugeresa emocional del Bigas que tant envejàvem molts!

Com a home intel·ligent que va ser, el recordo sempre triar el somriure, l'amor i un bon tros de pernil abans que el drama i l'angoixa davant qualsevol conflicte. Quina meravella aquesta ànima lleugera amb cos d'ós... Quin regal aquesta ironia sempre en positiu, aquesta absència de malícia davant la vida... Quines lliçons d'ètica vital cada vegada que et mirava en silenci i somrient, convidant-te a ser feliç per sobre de totes les estúpides i prescindibles coses que ho eviten. Un home savi de veritat en la més senzilla i simple pell, amb el paladar més agraït als miracles de la terra i el mar.

Encara recordo la meva primera cargolada a Barcelona amb ell. Després de dues hores, dues visites a la cuina i tres cassoles a vessar per als dos, vaig treure la meva bandera blanca mentre el reia i em deia: "Aaayyy... Benito... Fan falta molts ous d'or per compartir la meva taula". D'aleshores ençà els cargols només els puc veure en els contes.

Penélope, Jordi i jo vam viure el nostre primer somni professional de la seva mà. I ens va cuidar amb tant afecte, respecte, suport i criteri que va fer que cap dels tres dubtéssim a fer d'aquesta la nostra professió. Ens va regalar el plaer de somiar desperts per primera vegada, i ens va omplir el cor de fe, il·lusió i amor per la nostra feina. A ell li devem el creure que és possible viure el teu somni i tenir la força, la fe per lluitar per ell.

Per mi va ser com un pare que em va portar de la mà i al qual li dec tantes coses... Coses boniques, bones, intel·ligents. Com ara reconèixer i degustar cada gust que t'ofereix la vida, encara que sigui molt amarg, i digerir només allò que ens pugui alimentar de veritat, i si és possible amb un bon vi. Estimat Papa Bigas, aquest plat d'avui m'és molt difícil d'empassar, no sé com fer-ho. El mullaré amb tot el meu amor, el meu respecte, la meva admiració i el meu etern agraïment per tu. I et tindré sempre dins del meu, alimentant.

T'estimo molt. T'agraeixo tot. Per sempre, el meu Pare Bigas".

Carta de Penélope Cruz

"Al llarg de la meva carrera he hagut de fer molts càstings, però hi va haver un que em va canviar la vida. No sé ben bé què feia jo llegint 'Les edades de Lulú" als 14 anys, però el cas és que quan vaig saber que hi hauria un càsting obert, allà m'hi vaig presentar sense avisar ningú.

D'una cambra va sortir un senyor amb cara de murri. Es deia Bigas Luna, i jo (d'amagat) ja havia vist algunes de les seves pel·lícules. El primer que Bigas em va preguntar va ser la meva edat. Li vaig dir que tenia 17 anys i ell, sempre amb molta dolçor i sense fer-me sentir malament, va riure a la cara i em va dir: "Bé, no podràs fer aquesta pel·lícula però et trucaré per a una altra quan siguis més gran".

Jo me'n vaig anar a casa pensant que, per descomptat, mai em trucaria, però també contenta pel respecte i l'afecte amb què aquest senyor amb pinta d'ós m'havia tractat. La gran sorpresa me la vaig endur gairebé tres anys més tard. El telèfon va sonar i vaig rebre una trucada que em va fer creure en els miracles. Bigas es recordava de mi i em volia veure en la seva següent pel·lícula. La pel·lícula que em va canviar la vida.

Bigas era un ésser realment especial. Una de les persones més sàvies a l'hora de viure el present i gaudir de les coses petites de la vida. Quan estava amb ell sentia que s'aturava el temps. Convertia tots els moments en alguna cosa especial, original i gairebé sempre inoblidable... Un sopar, una conversa, un dia de rodatge, un viatge... El seu univers era el més llunyà a la mediocritat.

Em sento molt afortunada d'haver passat temps amb ell i d'haver pogut admirar de prop el seu talent, el seu humor, la seva bondat, el seu meravellós cap...

Bigas ha sigut algú molt important per a mi. Sempre li estaré agraïda per moltes coses, i sempre, sempre, estarà al meu cor.

T'estimo, amic Bigas".