Jaume C. Pons Alorda guanya el premi Pin i Soler amb 'Ciutat de mal'

TarragonaL'escriptor mallorquí resident a Vilafranca del Penedès Jaume C. Pons Alorda ha guanyat el 29è premi de novel·la Pin i Soler per l’obra 'Ciutat de mal', que s'ha imposat als 90 originals presentats. El jurat ha destacat l'estil i el llenguatge "molt expressiu" de l'obra, que crea un univers "apassionat i excèntric" que captiva. Es publicarà al setembre per Angle Editorial, en la col·lecció Narratives.

El 22è premi Tinet ha correspost a 'Geografies de l'absència', de Xavier Mas Craviotto, un relat que, segons el jurat, encavalca "frases curtes amb un ritme associatiu d'idees que crea un relat viu, apassionat". Eloi Creus ha sigut distingit amb el guardó a la millor traducció per 'Les comèdies alades d'Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells', que publicarà Edicions de 1984.

Unes 200 persones han assistit a l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona que s’ha fet aquest dissabte al vespre al Teatre Metropol de Tarragona, sota el lema 'Escriure des de l'exili'. El fil conductor de la cerimònia ha sigut un homenatge als escriptors que, fa vuitanta anys, van haver d’emprendre el camí de l’exili i continuar l’obra lluny del país. Basada en el dietari d’Antoni Rovira i Virgili 'Els darrers dies de la Catalunya republicana', la cerimònia ha sigut dramatitzada i dirigida per Marc Chornet i Jaume Viñas. L’actor Toni Guillemat n'ha sigut el conductor, i també hi han intervingut Marina Blanco, Emma Clarke, Eloi Duran i Anna Planagumà.

Un record per als “presos i exiliats"

Durant el seu discurs, Pons Alorda ha dedicat el guardó als "presos i exiliats". "Espero que ho puguin llegir i puguin riure una mica, perquè el missatge final de 'Ciutat del mal' és que, per moltes putades que ens facin a la vida, la passió, l’entusiasme, la il·lusió i l’esperança ho superen tot", ha explicat l'escriptor. Pons Alorda també ha dit que el "calvari" dels dirigents independentistes, així com la societat "devastadora" on viuen els personatges de la seva obra, "ens fan més forts com a societat, com a país i com a futura República". La novel·la, protagonitzada per dones, és "una tragicomèdia salvatge de ciència-ficció que ens mostra una societat dictatorial i distòpica", en paraules de l'autor.

La intervenció més reivindicativa ha sigut la d’Eloi Creus, guanyador del premi Vidal Alcover per la traducció de 'Les comèdies alades d’Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells'. Durant el seu discurs, l’escriptor vallesà ha advertit: "El català no es mor ni s'apaga, sinó que el matem nosaltres". Creus ha relatat: "El matem deixant de parlar en català en un debat electoral, canviant de llengua per pur classisme, a la universitat perquè un sol alumne ho demana, o comprant traduccions en castellà perquè en català no sona tan bé".

Creus ha dit que també contribuïen a "matar" el català "els que ens havien de portar a Ítaca, que ens van prometre un estat nou on la llengua fos el primer baluard i que a la primera de canvi s’han venut la llengua i el vaixell", i també "els que ens volen mesells, elitistes i racistes" i "els del 155". En aquest sentit, ha carregat contra aquells que, "dient-se socialistes, van intervenir les institucions catalanes, van deixar sense fons l'organisme de les lletres catalanes i van enviar gent innocent a la presó". "A tots ells, ni oblit ni perdó", ha etzibat Creus, que ha recordat que "un país que menysprea la seva llengua fins a condemnar-la a mort no té dret a ser independent".

Pel que fa al premi, Creus ha agraït la confiança del jurat i ha posat en valor que el guardó dignifica la llengua i els traductors. "Permet que no quedem en l’oblit d’un gris contracte editorial", ha afirmat.

Xavier Mas Craviotto també denuncia les “absències” de “presos i exiliats”

Xavier Mas Craviotto, que viu a cavall entre Navàs i Barcelona, ha recollit el premi Tinet satisfet i agraït, i ha explicat que el relat reflexiona al voltant del concepte de l’absència, d'"allò que no és i que no hi és". En aquest sentit, Mas Craviotto ha tingut un record per a aquells "que són a l'exili o a la presó", en referència als polítics independentistes. L’escriptor ha admès que les imatges de bombardejos i de persones marxant a l’exili que s’han projectat durant l’acte l’han portat a fer paral·lelismes amb el present. "Només he arribat a una conclusió i és que no van marxar mai", ha tancat entre aplaudiments.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre per a la Normalització Lingüística de Tarragona, i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle. L’organització corre a càrrec de la Casa de les Lletres. Enguany, a més, al vestíbul del Teatre Metropol s’ha inaugurat una exposició, que serà itinerant, per donar a conèixer la trajectòria personal i literària de l’escriptor Jordi Tiñena, mort l’any passat.