Jaume Plensa s'estrena al Liceu: «'Macbeth' canviarà la manera de mirar l'òpera»

Barcelona"Porteu kleenex, porteu de tot, perquè plorareu, no per beneiteries, sinó per coses profundes", avisa Jaume Plensa. L'escultor català estrena un projecte amb el qual somiava des de feia temps, una nova producció del Macbeth de Verdi, que es podrà veure al Gran Teatre del Liceu del 16 de febrer al 3 de març. Plensa confessa que el més difícil ha estat l'espera: "El 2019 ja tenia claríssim el que volia fer, amb el confinament vaig fer molts dibuixos de Macbeth i Verdi em confortava", assegura. L'artista català no és un nouvingut al món de la lírica, havia col·laborat amb La Fura dels Baus i ha signat produccions de Manuel de Falla, Claude Debussy o Béla Bartók, però ara, per primera vegada, fa de director d'escena, escenografia i vestuari. A més, introdueix de manera innovadora l'escultura: dalt l'escenari hi apareix des d'una gran peça de metall que simbolitza el tron –i que també funciona com a penya-segat– fins als jocs de llum que creen una sensació d'irrealitat, passant per projeccions i diferents tipografies com ara la que dona forma a la frase "Sleep no more", que ve a dir que Macbeth ja no podrà dormir tranquil després de matar. Els objectes escultòrics, però, no són permanents i en molts moments l'escenari està buit.

"Estic convençut que aquest Macbeth canviarà la manera de mirar l'òpera i, sobretot, la renovarà, perquè està una mica antiquada i necessita una certa transformació", assegura l'artista. La producció, que ha costat dos milions d'euros, compta amb Josep Pons com a director musical, la coreografia d'Antonio Ruiz, i les veus de Luca Salsi (Macbeth), Sondra Radvanovsky (Lady Macbeth) i Erwin Schrott (Banco). L'artista català no volia un Macbeth de sang, fang violència i brutícia: "Durant molt de temps s'ha perpetuat una mirada masculina sobre un element molt femení que no s'ha acabat d'explicar o entendre", assegura. En el seu Macbeth, Lady Macbeth no és la pèrfida esposa que porta el seu marit a la perdició, sinó que arriba on Macbeth no pot arribar. Ella és llum: "Hi ha el fantasma de Banquo, Macbeth, i les tres bruixes, i sobre tot això, la llum de Lady Macbeth que els il·lumina, tot es belluga al seu entorn", detalla Plensa.

Un somni que ve de lluny

Fa 25 anys, Gerard Mortier, que aleshores dirigia el Festival de Salzburg, li va preguntar a Plensa quin títol operístic li agradaria dirigir. Plensa no ho va dubtar ni un moment: Macbeth. Va haver d'esperar una mica a fer-ho possible. "El 2019 el Valentí [Oviedo, director general del Liceu], que sabia del meu gran amor a Verdi i Shakespeare, em va convidar a fer realitat aquest somni. Aleshores vaig imaginar moltes coses que ara, amb tot l'equip, he pogut concretar. He volgut aprofitar l'energia que hi ha en un teatre, com he fet en els espais públics, no només dalt l'escena, on som un centenar de persones, sinó també l'energia dels 80 músics i la dels 2.242 espectadors", diu.

Pons ha optat per la versió de l'òpera de Verdi revisada que es va estrenar al Théatre Lyrique de París el 1865, incloent-hi el ballet i també l’escena de la mort de Macbeth de la primera versió, que es va veure al Teatro della Pergola de Florència el 1947. Poder cantar aquesta ària final és una cosa que Salsi, que ja es va posar a la pell d'un altre Macbeth al Liceu fa set anys, el 2016, agraeix infinitament: "Incloure aquesta ària estat un esforç econòmic, però és molt important per al paper de Macbeth, li dona més força al personatge. Moltes gràcies –afirma Salsi–. He fet més d'un centenar de funcions i aquesta està entre les dues millors".

Per a Radvanovsky, aquest Macbeth ha estat un repte: "Combina la dansa, l'escultura, la paraula, la música... És una cosa que no s'ha vist abans a l'òpera", afirma. És la segona vegada que la soprano nord-americana es posa a la pell de Lady Macbeth: "Mai l'he vist com una dona assedegada de sang, sinó com una dona complexa i incompresa, que vol canviar el seu marit, i això ja sabem que és impossible", assegura.

Dirigir una òpera, explica Plensa, és més fàcil que treballar donant forma a una obra d'art: "Verdi i Shakespeare em parlen a cau d'orella, però ningú m'ajuda quan estic al taller fent escultures", diu. Durant els nou mesos que ha durat el procés de fer realitat aquesta òpera, l'artista català ha portat un micròfon al damunt i l'ha seguit una càmera. El resultat es veurà en forma de documental a la plataforma CaixaForum+: "Ara mateix ja tenim 35.000 subscriptors i ens hem adonat que el que més interessa és veure l'ofici, tot el procés creatiu, allò que no es pot veure a l'espectacle", assegura Ignasi Miró, director corporatiu de l’Àrea de Cultura i Divulgació Científica de la Fundació La Caixa. Macbeth s'havia representat fins ara 117 vegades al Liceu. La darrera va ser el 2016, i també amb Salsi com a Macbeth.