Jaume Plensa, nou doctor 'honoris causa' de la UAB: "L'art no serveix per a res, per això és tan important"
La rectora de la universitat, Margarita Arboix, descriu Plensa com "un gran humanista" i en lloa l'obra perquè "subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres"
BarcelonaPer a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, les escultures de Jaume Plensa "tenen ànima": "Et parlen, inspiren emocions i transmeten l'impuls de comunicar-te". Arboix ha parlat de l'obra de Plensa aquest dimarts a la cerimònia en què l'artista ha sigut investit doctor 'honoris causa' de la universitat. "L'obra de Plensa subverteix el concepte identitari del jo per convertir-lo en un nosaltres", ha subratlla Arboix. A més, l'ha definit com "un gran humanista".
La cerimònia d'investidura s'ha celebrat a la Facultat de Filosofia i Lletres i ha obert el cicle de cinc doctorats 'honoris causa' excepcionals que la UAB atorgarà al llarg d'aquest curs amb motiu del seu cinquantè aniversari. La padrina de Plensa, Jèssica Jaques, professora de l'Àrea d'Estètica i de Teoria de les Arts de la UAB, ha descrit les "cinc audàcies que planteja el procés creatiu de Jaume Plensa perquè es pugui aprendre amb ell: creativitat, recerca, originalitat-innovació, revolució i transferència". "Les obres de Plensa tenen un altíssim grau de recerca per a les arts -explica Jacques-, atès que plantegen uns reptes d’enginyeria i d'investigació en materials la resolució dels quals ha innovat exponencialment el panorama de l’escultura pública contemporània". Segons Jaques, "l'escultor pensa que la força de l'art està en el fet que no serveix per a res i que la seva bellesa, diferent de les altres, es pot expandir com un perfum: és a dir, sense permís ni direcció".
La bellesa segons Plensa: "El gran vincle que ens uneix a tot i a tots"
En el seu discurs, Jaume Plensa ha reivindicat la importància de l'art en la vida de les persones: "L'art no serveix per a res, però és per això que és tan important! La seva falta d'utilitat i de funció pràctica el fa imprescindible en la vida de l'ésser humà".
Plensa ha definit la bellesa: "És el gran vincle que ens uneix a tot i a tots, el gran 'lloc' on la memòria de tota la gent es troba". Per això amb la seva feina vol "introduir la bellesa al món quotidià de la gent". "Des dels carrers a les places -afegeix-, des dels teatres als museus, he procurat portar a les comunitats espurnes de llum per il·luminar el seu dia a dia, el nostre dia a dia en comú".
L'art pot ser, segons Plensa, un remei contra el brogit de la societat contemporània: "El soroll del món és tan intens que cal fabricar físicament el silenci perquè existeixi. Un silenci poderós que ens permeti, des de nosaltres, escoltar i entendre els altres, que ens permeti rescatar la imatge de tots aquells que han quedat atrapats pel soroll en els plecs de la indiferència".
Malgrat que té una intensa agenda internacional, Plensa posa en relleu la feina al taller: "Cada matí, quan obro la porta de l'estudi, un terratrèmol sacseja el meu cor. Un terratrèmol que, trencant parets i finestres, ho deixa tot obert; escampa els anhels i els somnis per tot arreu aixecant núvols de vent que barregen la meva pols amb la pols dels altres, la meva vida amb la vida dels altres". Tot i així, també ha explicat que les seves obres s'expandeixen a tot el món "com un perfum". "A poc a poc, amb la lentitud d'una vida, he anat escampant la meva obra arreu del món procurant, tal com deia un vell professor, que l'alumne no s'adoni que està aprenent i que, quan se n'adoni, que ja sigui massa tard perquè ja sabrà!", conclou Plensa.
Els doctors 'honoris causa' del 50è aniversari de la UAB
Amb motiu del 50è aniversari de la UAB, la universitat atorgarà cinc títols de doctor 'honoris causa' seguint cinc eixos temàtics relacionats amb el coneixement i el compromís social. A més de Plensa, els investits seran l'advocada Caddy Adzuba, en l'eix de la llibertat d'expressió; la microbiòloga i activista Marie-Paule Kieny, en l'eix de la solidaritat; el periodista Joaquim Maria Puyal, en relació amb el compromís amb la llengua catalana i la societat, i la física teòrica Lisa Randall, en l'eix del coneixement.