Jaume Plensa desembarca a València

ValènciaEl reflex turquesa de l’aigua dels estanys de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i el blanc encegador dels edificis dissenyats per l’arquitecte Santiago Calatrava acompanyen des d’ahir i fins al 3 de novembre la nova creació de l’escultor barceloní Jaume Plensa. Es tracta de set obres de gairebé set metres d’alçària, tres d’amplària i 7.000 quilos d’acer fos que el comissari de la mostra, Javier Molins, va comparar amb les 600 estàtues esculpides en pedra de la xilena illa de Pasqua.

Les set creacions són, segons va explicar ahir Plensa en l’acte inaugural, un homenatge a la “feminitat”, la deïficació de la capacitat creadora de les dones, les úniques capaces de “transmetre la memòria al futur”. En concret, es tracta de Laura, Isabella, Silvia, Laurelle, Carla, Minna i Maria, cinc de les quals han estat elaborades expressament durant els últims dos anys per a l’exposició impulsada per la Fundació Hortensia Herrero.

L'autor va qualificar el projecte patrocinat per la mecenes valenciana i vicepresidenta de Mercadona de “meravellós” i en va elogiar especialment la ubicació a l’estany sud del complex turístic i artístic. Per a l’artista barceloní, l’aigua és un element que “uneix” les persones, esdevingudes “illes” en un món global de dimensions oceàniques. “M’encanta l’aigua, hi he treballat molt. Aquesta és una oportunitat fantàstica per treballar amb aquest element en el context urbà; en aquesta mostra s’abracen l’urbà i el natural al costat de l’aigua, que és el gran fluid”, va emfatitzar.

Per esquivar la petitesa de l’individu en marcs tan gegantins com la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’escultor ha optat per modificar el volum natural dels seus rostres. Els ha “allargat” per mantenir l’escala humana i així permetre que “la matèria parli del que és invisible”, un atribut que defensa que comparteix “tot el que és important de la vida”. Plensa representa caps perquè són “una cosa que, sent tan pròxima al cos, com l’emoció, no els podem tocar”. “Per aquest motiu treballo amb el rostre, que és l’única part del cos que no podem veure’ns”, afirma.

Després de Madrid i Barcelona

Amb la nova exposició l’artista arrodoneix el seu any espanyol, un període amb què ha assolit una presència a l’Estat que fins ara només havia aconseguit a l’estranger, on ha rebut, entre altres distincions, la medalla de Cavaller de les Arts i les Lletres de França, i ha sigut nomenat doctor honoris causa per l’Art Institute de Chicago. “Havia faltat fluïdesa i, per raons que no sé explicar, ha passat ara”, explica Jaume Plensa. En els últims mesos ha exposat a Barcelona o Madrid, una simultaneïtat que l’escultor relativitza perquè les mostres ja estaven pactades i s’havien anat endarrerint per circumstàncies diverses. On sí que es mantindrà la presència de Plensa és a la ciutat de València, atès que ahir la impulsora de la iniciativa va avançar que comprarà dos dels rostres, Maria i Silvia, un a títol personal i l’altre per a la Fundació. “Volem que aquesta exposició temporal siga un motiu més per visitar València i que per als que vivim ací ens augmente la sensibilitat per l’art contemporani”, va destacar Hortensia Herrero.

La tasca de la mecenes valenciana va néixer l’any 2011. Des d’aleshores ha recuperat l’església de Sant Nicolau de València i el Col·legi de l’Art Major de la Seda. A més, durant els últims tres anys ha patrocinat tres mostres al voltant de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Per al futur, l’entitat treballa en la restauració del Palau de Valeriola de València, que es convertirà en el Centre d’Art de la Fundació i que comptarà amb un espai per a l’obra de Jaume Plensa, que, en paraules de l’escultor, es convertirà en “el melic” de l’espai.