Jaume Pla 'Mazoni': "Cremem-ho tot i comencem de nou"

Jaume Pla (la Bisbal, 1977), més conegut com a Mazoni, trenca tres anys de silenci discogràfic amb Sacrifiqueu la princesa (BankRobber), que es publicarà el 21 de gener i del qual ja es pot escoltar el primer senzill, La promesa. L'àlbum, que combina "elements poètics i terrenals", conserva l'ànima de Mazoni però vestida amb més elements electrònics. Mazzoni començarà la gira a Barcelona, a la sala d'assaig del Palau de la Música, els dies 21 i 22 de febrer.

Per què has fet aquest disc?

Vaig passar un any renovant referents musicals, sense compondre res però escoltant moltes coses, sobretot contemporànies. Amb aquesta idea se'm va obrir una nova manera de treballar i vaig decidir posar-la en pràctica.

Quina música vas escoltar?

Sobretot gent de fora, com ara Beach House, Metronomy o St. Vincent, una mica en l'òrbita del Primavera Sound. Buscava grups que tinguessin maneres de fer que fossin desconegudes per a mi, més de sintetitzador i de bateria electrònica, i anar tirant per aquí.

Però la teva relació amb l'electrònica no és nova.

El nou disc no és una ruptura, sinó un aprofundiment en una cosa que estava apuntada. Abans era una electrònica més ambiental, i ara és més estructural i molt visible. Per exemple, a Un petó per cada cicatriu l'electrònica és la base de la cançó. De tota manera, hi ha cançons que són més del nou estil i d'altres que conserven el to Mazoni.

En el full de promoció s'explica que Sacrifiqueu la princesa és un disc optimista i lluminós. Tot i això, la lletres no són tan lluminoses.

És lluminós comparat amb coses que he fet abans, que eren més fosques. I les lletres, encara que puguin ser lluminoses, parteixen d'una situació adversa. El context és fosc, però la mirada cap al futur hi aporta un punt de llum. La cançó La promesa n'és un bon exemple: no et diré que anirà bé, però si va malament em tindràs al teu costat. Es tracta de definir una situació adversa i buscar-li una esperança, que és més que dir Esperança 0. Des d'aquest punt de vista, alguna cosa sí que hem guanyat.

¿Aquesta situació adversa és més emocional que social?

En aquest disc no toco gairebé gens el tema tan candent avui en dia de la situació social i econòmica. És més des del punt de vista emocional. El que passa és que tot són vasos comunicants. Segurament hi ha molta més tensió en les relacions perquè la gent està molt més pressionada econòmicament i socialment. El disc va més de relacions emocionals que de contextos econòmics o socials, però sí que crec que una cosa pot tenir relació amb l'altra.

Aquestes relacions, ¿te les mires des de fora o estàs filtrant experiència pròpia?

Sempre dic que no, però estic arribant a la conclusió que sí que són personals. Quan fas una cançó et sembla que estàs escrivint des de la distància. Però quan passen els anys, ho veus diferent. Ara escolto el disc Esgarrapada, que és del 2006, i sí que veig clar que estava escrivint sobre aquell temps amb aquelles persones. Per tant, crec que sí que són personals. Però una cosa és que siguin personals i una altra que jo sigui sempre com a les cançons.

¿La cançó Bosc cremat funciona com una metàfora sobre el disc?

Sí. Cremem-ho tot i comencem de nou. És una cançó que va sorgir arran dels focs del 2012 a l'Alt Empordà. Vaig anar a veure com havia quedat i la imatge que em va transmetre va ser molt forta, i vaig intentar fer una cançó de ressorgiment. Està cremat, però a partir d'ara tot el que surti serà nou.

¿Com portaràs les noves cançons al directe?

M'interessa que els directes siguin fidels al disc. Hem canviat el format. Hem passat de quintet a quartet, tocarem molt més els teclats i la bateria serà electrònica. Les cançons velles s'hauran d'adaptar a aquest format, perquè no tocarem cap instrument que no sigui al disc.

El març del 2010 vas fer una gira de 31 concerts seguits, un cada dia. Què en vas treure?

Era una experiència vital i musical, posar-me una mica al límit. No en tinc prou d'anar fent, necessito posar-me reptes. Va ser una experiència forta. Vaig acabar bastant bé, però de sobte es va fer el buit i vaig passar dos mesos que em va costar molt tornar a terra.

¿Volies fer evident que aquí és complicat viure de la música?

Primer volia demostrar que es podia tocar, que no era tan difícil, però també que tot plegat és molt precari. Aquí no podem fer com els grups que fan una gira de costa a costa dels Estats Units, perquè el territori és petit i perquè a Catalunya no hi ha demanda perquè un grup toqui cada dia, ni Manel ni ningú. És impossible.