Jaume Freixa: “Per a la meva generació, Oriol Bohigas és un mestre”
Els dos arquitectes van coincidir en l’ampliació de la Fundació Joan Miró

BarcelonaOriol Bohigas va ser el president de la Fundació Joan Miró entre el 1981 i el 1986. “Va ser una presidència molt activa”, recorda l’arquitecte i actual president de la institució, Jaume Freixa. La iniciativa més important del mandat de Bohigas va ser l’ampliació de l’edifici, obra de Josep Lluís Sert. Bohigas va encarregar el projecte a Freixa, que havia sigut el cap del projecte de l’edifici al despatx de Josep Lluís Sert a Massachusetts. “L’Oriol va veure que l’edifici s’havia fet petit. Com que Sert havia mort el 1983, va encomanar-me’n l’ampliació. Jo no només coneixia molt bé l’edifici, des dels primers dibuixos, les maquetes i la direcció, sinó que també havia treballat amb Sert en algunes ampliacions, com la de la Fundació Maeght. Havia vist com les enfocava. Així que vam fer-ho com ell ho hauria fet”, recorda l’arquitecte.
Algun guionista es podria fregar les mans davant la coincidència de dos arquitectes de renom en una institució emblemàtica i davant una tasca delicada com intervenir en un edifici obra d’un altre arquitecte de pes, però en aquest cas es decebria, ja que no va haver-hi lloc per a les rivalitats. “L’Oriol va tenir una certa tutela del projecte, però sense interferir-hi. Em va fer els comentaris habituals que es poden fer dos col·legues. Sense deixar de ser vigilant i crític, el projecte li va semblar bé”, recorda Freixa. Oriol Bohigas i Jaume Freixas ja es coneixien d’abans: Freixas va treballar a l’estudi de Bohigas com a estudiant durant una temporada a mitjans dels 60. “Per a la meva generació ha sigut un mestre, pels edificis que ha construït i els articles que ha escrit”.