Jaume Cabré: "L'ofici d'escriptor dura tota la vida: encara aprenc coses, escrivint"

BARCELONASet anys i mig després d'haver publicat Les veus del Pamano, Jaume Cabré publica la seva novena novel·la, Jo confesso (Proa), en què a través de 1.000 pàgines, salts històrics, escenaris canviants i una desfilada de personatges impressionant fa, segons el seu editor Josep Lluch, "un pas endavant en la seva trajectòria" en l'esforç "d'intentar comprendre el mal de la humanitat".

Cabré, que durant la roda de premsa de presentació del llibre ha reconegut que encara no està preparat per parlar "amb propietat" de la seva nova creació –encara es troba massa a prop dels personatges– ha recordat que en aquesta novel·la "hi surt tot el que pot sortir a la vida: des de la bellesa fins a la vellesa, l'ànsia de saber, l'amistat, l'amor, la crueltat i les arrels del mal". Cabré ha recordat que el seu mètode de treball segueix sent "intuïtiu" i que avança sense decidir res per endavant, "provant d'escoltar els personatges, que sempre porten històries a la butxaca que em porten cap a un lloc o un altre". En aquest cas, els personatges li han demanat que "eixamplés la cotilla" fins al miler de pàgines, que el recorregut històric sigui "d'uns sis-cents anys" i que els escenaris on transcorre l'acció s'escampin per diversos punts d'Europa: l'Eixample barceloní, Roma, el Pallars i l'Alemanya de la Segona Guerra Mundial, entre d'altres. "L'ofici d'escriptor dura tota la vida: encara aprenc coses, escrivint", ha reiterat en més d'una ocasió, feliç de descobrir que l'expectació mediàtica per aquesta novel·la ha tingut pocs precedents, en la literatura catalana.